La Fundació Support ha demanat al Govern de la Generalitat que fomenti les ajudes d'habitatge social per a les persones amb discapacitat -sobretot per a persones amb malalties mentals, discapacitats intel·lectuals i deficiències cognitives- per tal que guanyin en autonomia.
El director de la fundació, Josep Maria Solé, va assegurar que, en la majoria de casos, les persones tenen uns ingressos inferiors a 500 euros i no poden optar a llogar un pis. Solé va recordar que la Convenció dels Drets Humans exigeix a les administracions que afavoreixin «la lliure elecció de les persones» i que els treballadors socials es limitin a fer funcions d'«acompanyament». En aquest sentit, el director va lamentar que la meitat dels usuaris que tenen a la seva entitat viuen interns en residències i centres «perquè no tenen més sortides».
Per aquest motiu, des de la Fundació Support creuen que si la Generalitat impulsa més ajudes per facilitar l'accés a l'habitatge per aquest col·lectiu es donarà la possibilitat d'escollir als usuaris si volen viure «a casa seva» o volen estar en un centre. Josep Maria Solé va detallar que el cost de l'assistència d'aquestes persones a casa suposaria una despesa per a les arques públiques d'uns 500 euros mensuals, mentre que una plaça en un centre o en una residència va dels 1.800 euros fins als 3.000.
D'aquesta manera, el responsable de la fundació va considerar que suposaria un estalvi de fons públics, a banda dels beneficis que podria comportar per a les persones a l'hora de decidir obertament quin és el seu model de vida. Per altra banda, el director va demanar que les administracions «adaptin» les ajudes a les «necessitats» dels usuaris, ja que aconseguir aquestes subvencions representa una tramitació burocràtica massa llarga per a ells i al final descarten demanar les ajudes.
El director de la Fundació Support també va llençar un repte al govern català per «liderar» els canvis legislatius necessaris per adaptar-se a la convenció. Segons Solé, la Generalitat «té les competències per fer-ho», ja que tan sols cal modificar «el codi civil» per adaptar-se a les noves figures que proposa el text aprovat a les Nacions Unides sobre la garantia dels drets per a persones amb discapacitat intel·lectual.
En el cas que ho fes, es tractaria de les primeres administracions del món en fer-ho, ja que encara hi ha moltes «mancances jurídiques» arreu del món. Per intentar resoldre-les, la fundació col·labora amb projectes europeus i internacionals que pretenen formar als professionals per garantir una assistència segons recomanen les Nacions Unides. La Convenció dels Drets Humans es va aprovar ara farà onze anys, però encara no s'aplica en pràcticament la totalitat de de territoris del món.
Respectar la voluntat
En aquest document es demana a les entitats i les administracions que respectin la voluntat de les persones amb discapacitat intel·lectual, malalties mentals o deficiència cognitiva. «Abans, una persona amb trastorn d'acumulació -que anteriorment es denominava la síndrome de Diògenes- anava a fer una volta i quan tornava a casa estava tot net», va explicar Solé. Actualment, la fundació aposta per «convèncer» a aquesta persona que millorarà en qualitat de vida sense tants objectes a casa seva. «L'objectiu és que la primera bossa, la tregui la mateixa persona», va reblar el director de la Fundació.
Per aquest motiu, des de Support han decidit no fomentar la gestió de tuteles i cada vegada compten amb menys casos. La tendència és anar cap a la curatela i l'assistència, dues figures jurídiques en què la persona té més «poder» per decidir com vol viure, qui vol que gestioni les seves finances i altres aspectes de la seva vida.
«Porta més feina, però dona uns resultats més qualitatius a mitjà i llarg termini», va destacar Josep Maria Solé. En el cas de l'assistència, és una figura en què «només la persona pot anar davant d'un jutge i dir que necessita ajuda». Segons l'entitat gironina, aquest és el model a seguir aplicant la convenció dels Drets Humans. A la Fundació Support ja compten amb 52 casos d'assistència a dia d'avui, mentre que a tot Catalunya n'hi ha tan sols uns 70. Aquest és un dels motius pels quals la Fundació Support s'ha convertit en un exemple de bones pràctiques arreu del món.
