16 de abril de 2019
16.04.2019

Porqueres també estudia reclamar els diners confiscats pel franquisme

El PDeCAT, a l'oposició, ha presentat una moció perquè l'Ajuntament presenti una demanda similar a la que prepara Sant Julià de Ramis · L'alcalde s'hi mostra a favor, però vol tenir-ne més informació

16.04.2019 | 00:59
Porqueres també estudia reclamar els diners confiscats pel franquisme

L'Ajuntament de Porqueres estudia reclamar al Govern espanyol els diners que les autoritats franquistes van confiscar l'any 1939 als veïns del municipi, prop de 2 milions de pessetes, que avui tindrien un valor, segons un estudi del professor de la UdG Lluís Planas, de 27,3 milions d'euros. Representants municipals de la localitat preveuen assistir avui a la reunió que l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, el primer de tot l'Estat espanyol que ja ha anunciat que farà aquesta reclamació, mantindrà amb els advocats del despatx gironí Delso Quintana, que n'està preparant la documentació. «Volem saber quin recorregut pot tenir la demanda i quin cost pot suposar, entre d'altres coses», explicava ahir l'alcalde, Francesc Castañer (IdP).

La proposta perquè Porqueres segueixi les passes de Sant Julià ha partit del grup del PDeCAT, a l'oposició, que ahir va presentar una moció en aquest sentit. Segons el text que signa Susanna Bazán, portaveu, «234 persones, veïns i veïnes de Porqueres l'any 1939, varen lliurar a aquest Ajuntament un import total de 1.967.754 pessetes, que avui equivaldrien a 27.360.970 euros». L'afirmació se sustenta en la documentació que ha localitzat l'historiador gironí Narcís Castells, que col·labora amb Delso Quintana, i que s'ha incorporat a la moció.

L'origen d'aquest afer es troba en les normes que va dictar el règim franquista a les acaballes de la Guerra civil per confiscar tota la moneda que hagués estat emesa per les autoritats republicanes des del 18 de juliol del 1936, la data del cop d'estat de Franco. Era el papel moneda puesto en circulación por el enemigo, el dinero rojo que les autoritats franquistes requisaven amb l'amenaça de jutjar per contraban de divises a qui no seguís el manament de confiscació.

Narcís Castells i l'advocat Antoni Quintana fa més de dos anys que treballen reunint informació sobre aquells fets. Molts particulars van portar ells mateixos els diners al Banc d'Espanya i van rebre un rebut, encara que mai no els ha servit per a res ni han sabut què se'n va fer, dels diners. Als municipis on no hi havia delegació del Banc d'Espanya van ser els ajuntaments els encarregats de reunir els diners per lliurar-los a aquella entitat, i hi ha casos en què es conserva més documentació del procés. Per exemple a Sant Julià i a Porqueres.

Francesc Castañer vol esperar a tenir més informació per decidir si porta la moció a un ple abans de les eleccions municipals del 26 de maig. «Estem en plena campanya de les generals i no sé si podríem tenir problemes», deia ahir, encara que es manifestava, d'entrada, a favor de la reclamació, a l'espera de tenir-ne un millor coneixement.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook