17 de abril de 2019
17.04.2019

Cedeixen 33 peces de l'escultor Ramon Amadeu als Museus d'Olot

L'escultor es va refugiar en una casa d'Olot durant cinc anys, en els quals va passejar per carrers, mercats i masies El representant més prestigiós del pessebrisme a Catalunya va reproduir pagesos, pastors, músics, bugaderes i animals

17.04.2019 | 00:44
D'esquerra a dreta, J. Berga, M. Mallol, C. Arnau de Bolós, J.M. Arnau de Bolós i M. Arnau de Bolós.

«Sempre havíem vist aquestes figures a casa i ara estem contents que se'ls pugui donar visibilitat d'una altra manera», va expressar Josep Maria Arnau de Bolós en nom d'ell i dels seus germans presents, Carme Arnau de Bolós i Mariano Arnau de Bolós.

Es tracta dels propietaris de les 33 peces de l'escultor Ramon Amadeu (1745-1821) cedides, ahir, per ells als Museus d'Olot en règim de comodat amb el compromís d'una restauració de les peces.

En l'acte la directora dels Museus d'Olot, Montserrat Mallol, va precisar que la cessió és per a tres anys renovables per a un any més. Un cop establerta la cessió, segons Mallol, el següent pas serà fer un pla de restauració en funció de cadascuna de les necessitats de les figures.

L'estat de les figures va ser valorat per l'encarregada de la restauració Eulàlia Soler. «En primer lloc, farem una diagnosi de cada peça, després corregirem els petits trencaments i al final les netejarem i recuperarem el color», va enumerar Soler.

El regidor de Cultura, Josep Berga, va reiterar que les figures han estat més de 200 anys a la casa familiar del carrer Major número 20. Va ressaltar que la sortida de la casa de les figures representarà «un gaudi estètic» per als estudiosos. Va apuntar que els especialistes podran determinar quins materials s'atribueixen a ell i quins van ser fets al seu taller per deixebles. Va recordar que Amadeu és considerat com el representant més prestigiós del pessebrisme a Catalunya. «Va ser el primer que va abandonar les figures bíbliques i les a fer a imatge i vestimenta de les persones que vivien a Olot i la Garrotxa», va explicar.

«Els pastors, les bugaderes, els músics i personatges que visitaven la farmàcia» van ser reproduïts per Ramon Amadeu», va enumerar Montserrat Mallol, la directora dels Museus d'Olot. Mallol va explicar que, abans de la guerra, Amadeu ja coneixia la família Bolós. Està documentat que Xavier de Bolós era paborde del santuari de la Mare de Déu del Tura i que Ramon Amadeu va esculpir per al santuari abans del conflicte. A més, Xavier de Bolós va viure molt de temps a Barcelona per fer pràctiques d'estudis a la farmàcia de Jaume Carbonell.

La coneixença va fer que l'escultor demanés auxili a Xavier de Bolós. Amadeu se sentia amenaçat per la conflictivitat que hi havia a la Barcelona ocupada per l'exèrcit de Napoleó des del febrer del 1808. Barcelona era d'on sortien les columnes que anaven a combatre per l'interior de Catalunya. La ciutat estava sotmesa a una forta pressió dels militars que comportava misèria, saquejos i requises de béns.

El domini napoleònic era considerat com un poder intrús, sobretot per les institucions eclesiàstiques, en aquell moment, amb molt influència social. Fins i tot va haver-hi una conspiració moguda pel clergat. L'11 de maig de 1809, el complot va fallar i hi va haver una forta repressió envers els elements eclesiàstics.

Amb 64 anys, Ramon Amadeu i un seu amic van marxar de Barcelona per por d'uns o d'altres. Vestits de captaires van caminar fins a Olot (Joan Yeguas i Gassó).

A Olot, segons va explicar l'historiador Xavi Palomo, van ser rebuts per Xavier de Bolós, que en aquell temps era considerat una mica afrancesat. És a dir, segons Palomo, Xavier de Bolós era un naturalista reconegut que era visitat per botànics i geòlegs estrangers. Per exemple, l'autor de la Teoria de la Geologia, l'escocès Charles Lylle, el va visitar per tractar els descobriments sobre el que ara és la Zona Volcànica de la Garrotxa que havia fet Bolós.

Aquestes relacions no eren ben vistes pels partidaris de la monarquia catòlica, als quals tot el que no era de caràcter diví els semblava sospitós. Segons Palomo, tot i fer imatges religioses, Amadeu també era tingut per afrancesat.

A Olot, a casa dels Bolós, va estar-hi bé. «Feien vida normal», va dir Palomo. Va treballar-hi a gust i va ser quan va decidir inspirar-se en la gent que veia als mercats i les masies. Per exemple, va reproduir de manera molt exacta l'escrivent del notari de Santa Pau.

Acabada la guerra, Barcelona va tornar a la calma i Amadeu va marxar d'Olot, però hi va deixar les figures que ara estaran als Museus d'Olot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook