20 de abril de 2019
20.04.2019

L'Arxiu d'Olot recorda amb una exposició els 125 anys del Centre Obrer

Durant 45 anys, va centrar el lleure i la difusió cultural dels obrers olotins

20.04.2019 | 00:08
Fotografia d'obrers al voltant del repartiment de sopa que feia el centre durant la vaga obrera del 1919.

L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa dedica la vitrina al Centre Obrer d'Olot. Es tracta d'una exposició de documents i material gràfic de l'ateneu olotí que va existir entre el 1894 i el 1939. El motiu de la mostra és que enguany és el 125 aniversari de l'entitat. Es podrà veure fins al 28 de juny.

El Centre Obrer d'Olot va obrir les portes en un àmbit en el qual la societat repartia el lleure segons ideologies i classes socials. El gener del 1894 hi havia el Centre Catalanista, el Centre Catòlic, el Centre Fontanella, el Centre Tradicionalista, el Cercle de la Indústria i el Comerç, el Cercle Olotí, la Societat Fraternal, la Societat «La Imparcial», la societat «La Unió» i el Veloç Club Olotí. A partir del juny, va haver-hi el Centre Obrer.

El 1894, el lleure es concentrava en els caps de setmana i festius. Les societats esmentades organitzaven les curses, els concerts, les serenates, les sardanes i els balls. A més, la major part d'elles tenien cafè i biblioteca. «El Centre Obrer aplegava un considerable nombre de treballadors de diversa ideologia, però agermanats per un sentiment de classe que creava un ambient obert i de companyonia i li donava una forta personalitat», va definir un dels seus dirigents Gil Vidal i Forga (1902-1982), en una entrevista al setmanari La Comarca del 17 d'abril del 1980.

De manera progressiva, l'ateneu dels obrers va ampliar les seves activitats. Una de les primeres va ser el cant coral. Van reunir els aficionats al cant en el cor El Laurel. Amb un penó sostingut amb un pal puntejat per una lira, esperaven les visites dels escultors, dels esperantistes i de tothom qui era pacífic i podia suposar una millora en el món, i els dedicaven cançons com l' Arri Moreu! o Ametllers florits. En poc temps es va convertir en un dels ateneus amb més socis i activitats. Van tenir escola nocturna per a adults i infants, un grup de teatre d'aficionats, grup de música, van fer cinema i van participar a la processó del Corpus»...

Cap al 1918 es va començar a polititzar. «Vaig ser un dels socis més porfidiosos a polititzar el Centre», va explicar Gil Vidal. El 1919 va tenir un paper en el desenvolupament de la gran vaga obrera per les vuit hores.

Després de la gran vaga, va continuar amb més força. Llavors l'entitat estava al carrer del Carme, on ara hi ha el Núria Social i era un pol d'atracció per a joves i grans. Els preus eren més econòmics i hi havia un bon ambient

El 1939, quan Gil Vidal va tornar a Olot , «el Centre Obrer havia deixat d'existir i fins i tot la lira que cimejava l'estendard del cor El Laurel, adscrit a l'entitat, havia estat llençada al Fluvià».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades