21 de abril de 2019
21.04.2019

Investiguen a Porqueres una nova espècie de nàiada en perill d'extinció

Després dels resultats, aquest any s'incorporarà un nou animal autòcton

20.04.2019 | 23:51
Investiguen a Porqueres una nova espècie de nàiada en perill d'extinció

El laboratori de cria de nàiades de l'Estany de Banyoles, que des de fa deu anys porta desenvolupant de forma experimental el Consorci de l'Estany, ha aconseguit un nou èxit: arribar a una supervivència del 60% dels individus durant el primer any de vida. Per altra banda també incorporarà una nova espècie en perill d'extinció.

Es tracta d'una gran fita si es té en compta que fins al 2013 la supervivència era d'un 1%. Aquest any fa deu anys que el laboratori va posar-se en marxa per aconseguir produir en captivitat nàiades juvenils de dues espècies en perill d'extinció, la Unio mancus i la Unio ravoisieri, per després alliberar-les i reforçar les poblacions naturals. Una dècada després, han aconseguit tancar el cicle reproductor i els nascuts el 2011 ja es reprodueixen de forma natural al medi.

El laboratori de cria de nàiades de l'Estany de Banyoles, dedicada a la reproducció i cria d'uns mol·luscos d'aigua dolça que estan en risc d'extinció, arriba als deu anys de vida havent aconseguit un dels reptes més importants del cicle de reproducció, com és aconseguir ampliar la supervivència en el primer any de vida. El 2013, només sobrevivien un 1% de la producció però en els darrers dos anys s'ha aconseguit arribar al 60%. Aquest centre de cria va aconseguir arribar als 250.000 juvenils durant el 2016, una dada rècord.

«Reduir la mortalitat dels juvenils és un gran èxit», afirma el tècnic coordinador del Consorci de l'Estany, Miquel Campos, que explica que ha estat possible gràcies a la col·laboració amb experts d'altres espècies de bivalves marines. Això els permetrà ser molt més eficients en la reproducció i la cria d'una espècie que neix essent més petit que el cap d'una agulla i arribant als 4 centímetres després de viure entre 3 i 4 anys.


Nova espècie

El sistema d'engreix ha estat una de les claus de l'èxit. «Hem desenvolupat tècniques de confinament de les nàiades petites en uns cilindres amb sorres submergits en uns canals d'aigua des d'on les mantenim en fase microscòpica fins que compleixen els 200 dies», detalla. Les alimenten de forma artificial amb una mena de còctel de microalgues marines amb d'altres per al consum humà com l'espirulina, que els està donant molt bons resultats.

Tant és així que han decidit aquest any incorporar una nova espècie autòctona de nàiada que també està en risc d'extinció. Es tracta de la Potomida littoralis, una espècie molt estesa al territori i que està en regressió arreu. Actualment, només se n'han localitzat cinc individus en un punt concret de la conca del riu Fluvià. Segons Campos, «podem dir que a Banyoles està extinta perquè no té capacitat de reproducció i acabarà desapareixent de l'estany si no hi fem res».

El que faran des del laboratori serà aplicar les mateixes tècniques de reproducció i engreix amb l'objectiu d'aconseguir alliberar nous exemplars en els pròxims anys. Aquesta espècie, però, té un creixement més lent i per tant s'haurà de veure com evoluciona el procés.


Tres tècniques

La reproducció de les nàiades passa per diferents fases. Comença amb una femella amb òvuls fecundats amb l'esperma d'un mascle que es transformen en larves i que, un cop alliberades, han d'«infectar» les brànquies d'un peix . Després de vint dies, la larva s'allibera del peix i cau al subsòl on continua creixent. Des del laboratori han desenvolupat tres tècniques de repoblació: l'alliberament de peixos infectats al medi natural, la reproducció un vitro sense necessitat de peixos hostes i el creixement a llarg termini dels juvenils nascuts a les instal·lacions per fer-ne un seguiment.

Aquesta combinació els ha permès ampliar les poblacions de les dues espècies de nàiades. En el cas de la Unio mancus, el 2008 només hi havia una població petita en un rec de Banyoles i ara ja està estes a l'estany.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook