Els casos d'agressions sexuals en grup no paren de sortir a la llum. Les anomenades «manades» existeixen de sempre, però els últims anys i, sobretot, des del cas dels Sanfermines del 2016, han pres molt de protagonisme als mitjans de comunicació i, en conseqüència, en la societat.

Per poder-se apropar més a la realitat ha nascut el projecte anomenat Geoviolencia sexual. S'aglutinen a través d'un portal web els casos que han recollit els mitjans de comunicació des de l'any 2016. De manera gràfica, amb un mapa, situen els casos de «manades» per províncies. N'hi ha hagut 104 en total, segons les dades del portal impulsat pel col·lectiu Feminicidio.net i que abracen des del 2016 fins al març de 2019.

Segons els impulsors del portal, les dades posen a la llum que no es tracta de casos aïllats i, per això, asseguren que aquest portal i informes que desenvolupen els permeten exigir a l'Estat polítiques de prevenció i sensibilització i aplicar lleis més justes, entre altres.

Els delictes sexuals fa uns anys que van a l'alça a tot Espanya, i la província de Girona no se'n deslliura. Per exemple, les agressions sexuals amb penetració s'han gairebé duplicat durant un any en passar de 36 a 53 entre 2017 i 2018. En aquests casos, les dades ofertes pel Ministeri de l'Interior no destaquen si són casos de violacions múltiples o no.

Tres casos a Girona

El projecte Geoviolencia, en canvi, posa el focus en tres casos de «manades» entre els anys 2016 i 2018 a Girona. Dos dels casos són violacions múltiples i l'altre cas és una agressió sexual múltiple. Les violacions fan referència a dos casos: un que va tenir lloc a la ciutat de Girona i l'altre, a la Bisbal d'Empordà. El de Girona va tenir lloc el 21 de gener de 2017 i va ser una violació que segons la denunciant va ser perpetrada per tres homes a sota d'un pont de l'Onyar. Dos dels suposats agressors van poder ser detinguts pels Mossos d'Esquadra, i al tercer no se'l va identificar.

L'altre cas de violació té a veure amb la Bisbal d'Empordà. Els agressors haurien estat cinc adolescents que van perpetrar una agressió sexual a una menor de 12 anys en una fàbrica abandonada del poble. El cas va succeir el maig de 2018 i, per poder abusar de la nena, el grup hauria aconseguit una foto de la menor despullada per així després coaccionar-la. Van agredir-la durant un mes, segons va denunciar l'afectada. Els cinc adolescents van ser identificats i els Mossos van detenir-ne dos d'entre 14 i 18 anys per coaccions i agressió sexual, ja que la resta no tenien 14 anys i no podien ser imputats.

Finalment, el cas més recent és el de Palamós. Aquest cas és una agressió sexual en grup que va produir-se la revetlla de Sant Joan del 2018. L'agressió sexual va tenir lloc de matinada a escassos metres de la zona de la platja del municipi, on hi ha instal·lades les barraques de la festa major, en un edifici en obres. Mentre el suposat autor l'agredia sexualment, va arribar al lloc el segon detingut, que no va prendre part activa en l'acte però tampoc va fer res per evitar que l'altre jove continués l'agressió. Els Mossos van identificar els dos presumptes autors i la Fiscalia de Menors va decidir enviar a un centre de menors el detingut com a autor material de l'agressió sexual. El segon jove implicat va quedar en llibertat sota la tutela dels seus pares.

Un centenar de casos

Aquests són els casos gironins que han sortit a la llum els darrers tres anys però a la resta d'Espanya se n'han donat un centenar i això preocupa als qui tracten el dia a dia d'aquesta problemàtica.

Eva Ribó és la presidenta de la Comissió de Violència de Gènere i Igualtat del Consell de l'Advocacia Catalana, que representa l'Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista. Actualment és la degana del Col·legi d'Advocats de Sant Feliu de Llobregat i fa molts anys que es dedica al torn d'ofici i ha portat molts casos relacionats amb aquesta xacra.

Canviar la perspectiva de gènere

Ribó destaca que un cop surten sentències com la polèmica de la Manada dels Sanfermines, que un any després dels fets va arribar a judici i que va acabar amb la condemna de 9 anys de presó per a cadascun dels implicats i tots estan en llibertat, s'han de respectar aquestes resolucions judicials. L'advocada admet que davant dels fets es pot «fer una anàlisi per determinar quines necessitats tenim per evitar que es produeixin determinades situacions».

Al seu parer, pot passar per «unes necessitats ja siguin legislatives o de modificacions processals, però després hi ha tot el tema de modificació de perspectiva de gènere, on hi ha molta més feina en l'àmbit social».

La presidenta de la Comissió de Violència de Gènere i Igualtat del Consell de l'Advocacia Catalana ressalta que des de l'ens estan fent una «sèrie d'actuacions perquè, ja sigui els col·legis mateixos o els col·legiats, poguem anar cap a aquest canvi de perspectiva de gènere». L'experta afegeix que els casos de «manades» preocupen perquè s'estan incrementant i hi estem al darrere».

Quant a les solucions per les quals treballen, explica l'advocada, opten per «la vigilàcia de les modificacions de llei» com per exemple el debat que hi ha entre dir si un delicte sexual és agressió sexual o abús.

Destaca que en l'actualitat en el món de l'advocacia hi ha debats com si en les violacions seria necessari «una presa de fluids in cautelam quan la víctima va a l'hospital i així donar-li temps per si vol canviar 'opinió, perquè després és molt tard».

La punta de l'iceberg

Des de València,per la seva banda, la doctora en Psicologia Social i membre de l'Institut Universitari de la Dona de la Unviersitat de València Lucía Gímez va assegurar al diari Levante, del mateix grup editorial de Diari de Girona, que la clau en aquests casos de manades és «l'objectivació, hipersexualització dels cossos de la dona, que en alguns aspectes ha anat a més».

Per això, segons la seva opinió, «no podem apel·lar a causes o patologies individuals en aquest tipus de delictes». També afegeix que la «violència sexual en grup és especialment greu, és la punta de l'iceberg, però forma part d'un continu de violències amb diferents graus d'intensitat que s'han integrat en l'experiència quotidiana de les dones i que, ara, des dels feminismes, es comença a visibilitzar».