La tradicional trencada de la mona del dilluns de monaPasqua va estar dedicada als Xuklis. Els Xuklis són dibuixos infantils dedicats als nens amb càncer. Han estat pensats per fer més agradable la vida en una casa que acull nens malalts i familiars seus per fer més fàcil l'estada en els hospitals oncològics pròxims a Barcelona.

Un Xukli gegantí en forma de mà va ser la mona que va ser trencada ahir al matí. El primer problema va esdevenir a l'hora de sortir per la porta de la pastisseria Cacau. La mona de més de 2 metres d'altura i 132 quilos de pes no passava per la porta. Les vuit persones que la sostenien en una plataforma la van haver de tombar- endavant. Un cop passada la porta van travessar la plaça com si es tractés d'un pas de Setmana Santa i la van pujar a un cadafal, no sense un esforç de consideració. Quan els nens que hi havia a la plaça van veure la mona gegant van esclatar en crits d'aclamació. Alguns havien vist la trencada de la mona per als que no tenen padrins des la primera presa de consciència.

Damunt d'un públic format, en la seva major part, per pares i nens, el pastisser, Lluís Riera, va presentar la mona d'enguany. Mentrestant, a baix, els seus col·laboradors repartien xocolatines entre la mainada per tal de mitigar l'espera.

Riera va explicar que ell i els seus amics van pensar de fer una mona i trencar-la a l'estil de les falles valencianes. La d'ahir va ser l'onzena edició de la trencada de mona per als que no tenen padrins. En aquests temps han trencat moais, gegants d'Olot i d'altres però mai no han faltat el respecte a ningú. Segons Riera, la iniciativa va xopar entre la gent i gràcies a la gent ha crescut i s'ha convertit en costum.

Va agrair la feina dels seus col·laboradors, de l'Associació de Veïns del Nucli Antic, La Greda i l'Ateneu Mala Petja. Va posar èmfasi en l'ajut dels pares dels nens i les nenes malalts de càncer que van organitzar-se i crear la casa dels Xuklis. «Un col·lectiu que ha acollit famílies olotines que ara mateix estan a la Casa dels Xuklis fent tractament i tirant endavant la seva família i la seva vida», va definir. En aquest moment, es va emocionar i va rebre el suport del públic.

Des d'unes setmanes abans. Riera havia venut figuretes de xocolata en forma de Xukli en benefici de la lluita contra el càncer infantil.

Va assenyalar els membres de l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya AFANOC que estaven entre el públic i els va convidar a pujar.

A dalt, un dels membres de l'AFANOC va agrair la iniciativa de Lluís Riera. «Nosaltres funcionem gràcies a les aportacions de gent com vosaltres», va dir. « Podem tirar endavant projectes com la casa de Xuklis», va assenyalar.

L'AFANOC és una associació de familiars de nens oncològics constituïda el 1987 per un grup de pares i mares que van coincidir a l'hospital. Van gestar la idea d'ajuntar-se per fer més senzilla la vida dels nens i dels seus familiars mentre estaven en tractament.

Llavors, havien d'afrontar la malaltia lluny de l'àmbit familiar i sense un lloc concret per hostatjar-se. Molt més lluny, estaven els tractaments psicològics, la planificació escolar i els estímuls per als infants que hi ha ara.

Acabat un parlament, segons va dir, «lliure de sexe, de condició, de raça de procedència, d'edat i del que sigui...» va repartir uns pals d'amassar entre els representants de la casa dels Xuklis.

«Que la trenquin! Que la trenquin!», van trencar a cridar els nens i les nenes presents. I la van trencar primer per dalt, després pels cantons i per baix. Encara no estava ben desfeta, quan els membres de l'Associació de Veïns del Nucli Antic van començar a repartir trossos de mona als nens que entraven per un passadis situat sota el cadafal.

Ahir feia un dia més de final d'hivern que de primavera amb un aire fred que amenaçava pluja. Els nens amb la caputxa coberta alguns damunts dels muscles dels pares, van començar a recollir els trossos de xocolata. Enguany, la trencada de la mona va acabar amb una arrossada a la plaça Capdenmàs en benefici dels Xuklis.