Cotxes sense conductor, assistents virtuals en mòbils i altaveus, anàlisis de milions de dades en pocs segons que permeten prendre decisions a moltes empreses. Són només alguns exemples pràctics d'aplicació de la intel·ligència artificial. Les màquines cada vegada aprenen més del seu entorn. La intel·ligència artificial permet que hi hagi màquines que gairebé parlin, entenguin o vegin com ho fa un humà. Hi ha qui diu que la intel·ligència artificial és com «la nova electricitat». Però la construcció d'una xarxa elèctrica porta temps, mentre que avui, tots podem comprar i usar solucions d'intel·ligència artificial a empreses com Google, IBM, Microsoft, Amazon... i també a pimes que tenim molt a prop. Com ens afecta la intel·ligència artificial i quins reptes suposa? La UdG i Diari de Girona van reunir quatre professors experts en diferents àmbits per debatre sobre la qüestió.

«El progrés de la intel·ligència artificial obligarà a millorar la intel·ligència natural. Si ara podies ser un metge mediocre o un professor mediocre i anar tirant, quan les aplicacions d'intel·ligència artificial avancin, només podràs tirar endavant si ets un bon metge i un bon professor. Això és el que aportarà valor, els altres seran substituïbles». És la reflexió que fa Joan Manuel del Pozo, filòsof, professor emèrit i síndic de la UdG.

Manel Poch, del grup de recerca LEQUIA de la UdG, introdueix els efectes que la intel·ligència artificial pot tenir en l'àmbit laboral: «En el món de l'aigua, que és el que conec millor, hi ha articles que alerten que és dels que més llocs de treball destruirà. Hem de ser conscients d'aquests efectes».

Però el doctor en Economia Aplicada Pedro Trivín va relativitzar aquesta preocupació: «És cert que, a curt termini, hi ha sectors que destrueixen llocs de treball, però infravalorem l'efecte indirecte que tindrà a llarg termini: l'avenç tecnològic millora la productivitat, cosa que genera més renda i més demanda de productes i serveis, que acabaran generant nous llocs de treball en altres sectors. D'altra banda, es generaran nous llocs de treball que ara no som capaços d'imaginar».

En l'àmbit mèdic, Beatriz López explica que «la intel·ligència artificial no substituirà el metge, però sí que canviarà la interacció que tenim actualment». També posa de relleu que hi ha línies de recerca de màquines amb contingut ètic i emocional: «Hi ha màquines amb les quals un nen autista es pot comunicar millor que amb una persona», afegeix. També ha posat l'exemple d'una empresa gironina que està desenvolupant uns sensors d'epilèpsia gràcies a la IA.

I l'educació superior canviarà amb la intel·ligència artificial? Tots els ponents creuen que el paper dels bons professors continuarà essent essencial. Segons Trivín, la IA facilitarà les tasques més rutinàries, «però estem lluny de substituir el professor, que assumeix funcions que requereixen interacció personal i judicis de valor». En la mateixa línia, Del Pozo entén que hi ha components de l'educació que són insubstituïbles per qualsevol màquina, com la motivació i la transmissió d'actituds.

Els quatre professors han coincidit a assenyalar que la intel·ligència artificial obre possibilitats extraordinàries amb molts àmbits, entre els quals el sanitari o el mediambiental. No obstant això, adverteixen que també presenta riscos, per la qual cosa aposten per avançar en la creació d'estructures polítiques amb capacitat per prendre decisions en benefici d'una justícia global.

Aquesta mena de «govern global», segons el seu parer, hauria de tenir també responsabilitats sobre les grans multinacionals tecnològiques, els algoritmes de les quals en moltes aplicacions mòbils fan un ús discutible de les dades personals de milions de persones.