L'Ajuntament d'Olot va aprovar assumir de manera temporal la gestió directa del servei de coworking i encomanar-ne la gestió al consorci de Promoció Econòmica Dinami'G. L'aprovació va ser feta en l'últim ple amb els vots a favor de PDeCAT-DC i Olot en Comú i les abstencions d'ERC, PSC i la CUP.

Segons va explicar el regidor de Promoció Municipal, Estanis Vayreda (PDeCAT-DC), la licitació per la gestió privada de l'espai va quedar deserta. Per això, segons ell, l'única manera de donar resposta als 9 emprenedors que han apostat per fer la seva activitat a l'espai és que, de moment, sigui gestionat per l'agència de promoció municipal de la ciutat Dinami'G.

En servei a partir de l'1 de juny

L'espai que durà el nom Ca-nyera Coworking, segons Vayreda, entrarà en servei a partir de l'1 de juny. Va indicar que ara falten els mobles i es fan les proves de la connexió a la xarxa de fibra òptica i la climatització. La voluntat és que en els mesos vinents l'espai pugui acollir 16 emprenedors que és la xifra màxima prevista.

El regidor d'Olot en Comú, Xavier Garcia, va definir de petit fracàs el fet que no es pugui començar l'activitat com s'havia previst. És a dir, sobre la base de la gestió d'una empresa externa.

Garcia va aconsellar un espai d'emprenedors especialitzat. Va considerar que podria estar relacionat amb els estudis de l'escola Superior de Disseny i Art d'Olot. Va enumerar: interiorisme, fotografia o disseny gràfic.

A la CUP, li va semblar bé que la gestió de l'espai sigui pública i va demanar que continuï pública. El seu portaveu, Raül Massanella, també, va considerar la possibilitat d'especialitzar l'espai. Va considerar que un coworking especialitzat podria complementar el que hi ha a l'ateneu cooperatiu Núria Social. El portaveu del PSC, Josep Guix, va considerar que l'espai pot continuar sota la gestió d'una entitat pública.

El regidor de Promoció Municipal, Estanis Vayreda, va respondre les intervencions dels regidors de l'oposició. Va puntualitzar que l'espai no està acotat als fets de ser multidisciplinari o especialitzat. Va precisar que molts dels emprenedors apuntats estan vinculats a l'Escola Superior de Disseny i Art d'Olot.

Va justificar la decisió inicial de fer un coworking de gestió privada pel fet que abans d'impulsar el d'Olot van mirar els d'altres ciutats i van comprovar que els espais d'emprenedorss de gestió pública no acaben de tirar endavant. En canvi, els privats si que van bé.

A l'inici del ple, l'alcalde va donar compte de les obres incloses en el programa d'inversions del servei d'aigües. Va precisar que l'empresa concessionària, Sorea, té el compromís de fer inversions per la xarxa a la ciutat i la gran inversió d'enguany és el dipòsit d'aigua. Es tracta del segon dipòsit de la ciutat pensat per garantir el subministrament de la ciutat sense interrupcions. Està en una fase d'obres avançada i la previsió és que pugui entrar en servei en el segon semestre d'enguany.

Tindrà unes mides de 50 metres de llargada, 20 d'amplada i 7 de fondària, i una capacitat per concentrar 5.000 metres cúbics d'aigua. És a dir, 5 milions de litres. L'alcalde va explicar que a part del dipòsit hi ha una sèrie d'inversions més petites com poden ser l'escomesa de reg amb comptador al carrer de Sant Miquel, una afectació de l'escomesa d'infraestructura viària 2018 fase 2, la millora de la xarxa afectada pel col·lector del carrer dels Sastres, la millora de la xarxa als carrers Bisbe Serra i pintor Domenge i la millora del pas de la xarxa pel camí de la llet a la zona de Batet de la Serra, la millora de la xarxa als camins de la Pomerada, la Canova i cal Marxant a Batet de la Serra i una millora específica al carrer de Sant Miquel i la plaça Palau.

Petició d'informe

El regidor d'Olot en Comú, Xavier Garcia, va demanar un informe tècnic referent al programa d'inversions. Anna Descals (CUP) va recordar que la concessió s'acaba el 2029 i que, segons el seu criteri, ja s'haurien de començar estudis per municipalitzar-lo.

L'alcalde va indicar que cada actuació compta amb un estudi tècnic. Va definir les concessions com temes d'especialització. És a dir, per a ell el millor és donar els serveis a empreses especialitzades. Pel que fa a l'aigua, va argumentar que el servei funciona i es podrà comptar amb un nou dipòsit i altres equipaments.