Les zones rurals de les comarques gironines són dinàmiques i presenten una estructura demogràfica adaptada al mercat laboral, segons un estudi encarregat per la Fundació Món Rural que analitza el futur demogràfic de les àrees rurals catalanes. L'informe, elaborat per un professor del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), conclou que l'envelliment i la despoblació afectaran el món rural de manera desigual en els propers anys i alerta que diverses comarques hauran de fer front a un futur demogràfic «problemàtic», en especial les de l'interior de la província de Tarragona i les del sud de Lleida.
El document analitza l'evolució dels municipis catalans entre el 2002 i el 2017 i desenvolupa una projecció de població fins al 2027. Un dels aspectes més destacats que es desprèn del treball és la diversitat del món rural, sovint tractat com una unitat però que «en realitat és heterogeni i consta de nombroses especificitats locals».
L'estudi identifica diversos espais rurals amb característiques molt heterogènies. D'una banda, defineix un territori «dinàmic, menys envellit i amb una estructura demogràfica optimitzada per al mercat laboral», ubicat a Girona i en alguns sectors del Pirineu localitzats a la Cerdanya i l'Aran. D'altra banda, es detecta àrees al sud de la demarcació de Lleida i a l'interior de la de Tarragona «amb piràmides envellides, baixa mobilitat i escàs poder d'atracció», el futur demogràfic de les quals es presenta «problemàtic», segons es desprèn del document.
En general, l'estudi remarca «l'amortiment del ritme de creixement del nombre d'habitants» a Catalunya, cosa que afectarà en especial les zones rurals, que veuran una contracció del nombre de persones joves per la caiguda de la immigració -fet que atorgarà un pes relatiu molt important a la franja d'edat entre els 45 i els 59 anys-, així com una tendència a l'alça de la població d'edat avançada, segons l'estudi.
La projecció que fa l'estudi és que en els pròxims anys l'interior de Catalunya presentarà una mortalitat més baixa però la seva contribució al nombre de defuncions creixerà constantment per l'efecte de l'envelliment. A això se li sumarà una de les característiques pròpies de moltes àrees rurals: una fecunditat una mica més baixa que a les zones del litoral i l'àrea metropolitana.
Això vol dir que les àrees rurals catalanes «veuran minvades les seves capacitats de renovació demogràfica per la via de la natalitat en la pròxima dècada», alhora que «veuran incrementar les seves pèrdues pel més que previsible augment de la mortalitat vinculat amb el procés d'envelliment».
Per altra banda, l'estudi assenyala problemes de despoblació en una gran extensió del país. Com que l'evolució recent dels fluxos migratoris a Catalunya està vinculada a l'evolució de la conjuntura econòmica, i la forma dominant en les entrades i sortides dels municipis catalans és la migració cap a altres municipis de la comarca, «les comarques amb poca capacitat d'atracció patiran més aquestes conseqüències».
El document situa una regió amb un escàs nivell relatiu d'intercanvis migratoris, en un continu que s'estén cap al sud, des del Ripollès fins a la Terra Alta. En aquest eix que discorre en diagonal des del Pirineu de Girona fins als límits amb l'Aragó és on hi ha els majors problemes d'envelliment i despoblació de Catalunya.
Quatre escenaris de futur
El treball també presenta quatre escenaris de projecció de població per al 2027 que es mouen en una forquilla de saldos demogràfics que va des d'un decreixement de 69.235 persones (escenari sense migracions) i un creixement màxim de 648.245 (escenari de creixement alt).
Segons l'estudi, els diferents ritmes de creixement de la població dels municipis catalans durant el període projectat estan molt relacionats amb les hipòtesis sobre l'evolució futura de les migracions, especialment en relació als nivells i ritmes de la immigració de l'estranger. Entre les conseqüències derivades dels escenaris que presenten decreixement hi ha l'augment de la ràtio entre persones dependents (menors de 14 anys i majors de 65 anys) i la població activa.
