05 de maig de 2019
05.05.2019

EWOMAN GIRONA | INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Joaquim Vallmajó com a referent

05.05.2019 | 00:34
Mn. Joan Planellas i Barnosell.

Reconegut teòleg. El nou arquebisbe de Tarragona, mn. Joan Planellas, va néixer a la ciutat de Girona el 7 de novembre de 1955 i va ser batejat a l'església del Mercadal, però va marxar a Verges, d'on es considera fill. Pràcticament tot el seu exercici pastoral l'ha exercit a l'Empordà, passant per diferents parròquies, i un dels seus referents és el pare Joaquim Vallmajó, assassinat a Ruanda ara fa 25 anys.

s considera fill de Verges, tot i el seu naixement «accidental» a Girona. Mossèn Planellas va ser precisament ordenat diaca a l'església parroquial de Verges el 26 d'abril de 1981 i ordenat prevere a l'església parroquial de Santa Maria de Banyoles el 28 de març de 1982.

El nou arquebisbe de Tarragona és un reconegut teòleg i especialista en eclesiologia, una part de la teologia que analitza el paper de l'Església i la seva contribució a la comunitat. De fet, insisteix en algunes tesis defensades per l'actual Papa i el Concili Vaticà II: l'església ha de ser pobre i pels pobres. Planellas ha desenvolupat pràcticament tot el seu exercici pastoral en parròquies de l'Empordà. Només va tenir un pas fugaç per la parròquia del barri de Sant Narcís de Girona, d'on va ser vicari entre els anys 1988 i 1990.

Després de fer la mili a Sevilla i quan ja era vicari, el seu primer destí va ser Palafrugell. A principis dels anys 90 va començar a exercir de professor de Dogmàtica al Seminari Diocesà i secretari d'estudis. El 1988 va ser nomenat director de l'Institut de Teologia de Girona i, coincindint amb l'inici de la dècada dels anys 90, va començar tot un periple per diverses parròquies. Del 1991 al 1996 va ser rector de Cabanelles, Espinavesa, Lladó, Navata, Sant Martí Sesserres, Taravaus i Vilademires.

Guarda un enorme record del seu pas com a rector de Navata. Allà va conèixer una de les persones que més l'han marcat en el seu exercici: el pare Joaquim Vallmajó, fill de Navata i que va morir ara precisament fa 25 anys en els enfrontaments entre hutus i tutsis a Ruanda. Planellas va conèixer personalment Vallmajó un any abans de la seva mort. En el seu interior encara conserva el record d'una trobada a la rectoria de Navata entre ell, la seva mare i el missioner empordanès.

La conversa va durar hores i Planellas va quedar impactat per la figura de Vallmajó. I la seva mare també. «Recordo que la meva mare quan Vallmajó va marxar em va dir: fill, t'adones que acabem de parlar amb un sant?». No s'hagués imaginat mai que, un any després, hauria d'oficiar el funeral a Navata per la mort del pare durant el genocidi de Ruanda. Aquella persona el va marcar com també la del frare caputxí Fra Carmel, mort durant la Guerra Civil i beatificat l'octubre de 2013. Fra Carmel, Enric Salvà i Ministral, era fill de Colomers precisament la parròquia on actualment està exercint el seu sacerdoci.

Del 1993 al 1996 va ser administrador del seminari diocesà i professor de Teologia Dogmàtica de l'Institut de Teologia de Girona. Del 1996 al 2002 va ser rector del Seminari Diocesà. El seu pas pel seminari per formar-se guarda també un gran record del doctor mossèn Joan Busquets de qui estava molt unit espiritualment i que recentment va traspassar. També recorda d'aquells del seminari i de la seva formació a mossèn Jaume Camprodon que posteriorment va ser bisbe de Girona.

El seu pas pel Seminari de Girona va ser entre 1968 i 1979 per anar després a acabar els seus estudis a la Universitat Pontifícia Georgiana de Roma del 1979 al 1981 i del 2003 al 2004 on es va llicenciar i es va doctorar en Teologia Dogmàtica.

Del 1997 al 1999 va continuar amb la seva tasca diocesana en parròquies empordaneses. Va passar per Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori i Vilalamacolum. El 1999 va assumir la rectoria de Jafre i Garrigoles i el 2005 va incorporar-hi Colomers. El 2011 se li van afegir les parròquies de Foixà, Rupià i La Sala i des del 2013 és administrador parroquial de Marenyà i La Tallada d'Empordà.

A banda del seu exercici sacerdotal, Mossèn Joan Planellas ha assumit altres responsabilitats en el camp de la docència i la investigació. Del 1997 al 1998 va ser director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. A més, l'any 2008 va ser nomenat Canonge del Capítol de la Catedral de Girona i des del 2013 és membre del Consell Presbiteral. Actualment, és el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Joan Planellas és autor dels llibres La recepció del Vaticà II en els manuals d'eclesiologia espanyols i L'església dels pobres en el Concili Vaticà. Aquest últim és un estudi considerat tot un referent i que va enllestir pràcticament quan començava el seu mandat l'actual Papa.

Les seves reflexions apunten directament en la línia que intenta difondre el Papa Francesc sobre el paper de pobresa que ha de reflectir l'actual Església. Segons Planellas, l'Església ha de ser senzilla i humil i que afronti de debó el tema de la pobresa. Es refereix al Concili Vaticà II i el que recull el mateix Evangeli quan s'expresa que l'església ha de ser pobre i pels pobres. L'Església ha de ser el mateix reflex que era Crist i ha de seguir la seva línia, segons expresa.

En aquest sentit, Planellas plasma en el seu llibre la idea que és «indispensable una Església que imiti Crist pobre per tal que pugui esdevenir servidora dels pobres. Aquests són els dos eixos centrals del problema, que no podem deixar passar per alt i que esdevenen sempre actuals, tant a casa nostra com al Tercer món» i afegeix que «Església dels pobres i Església pobra; una fórmula, certament única per la seva indissoluble connexió, però doble per l'àmbit divers de les seves exigències, expressa d'una manera excel·lent un dels trets de la imatge de l'Església que volgué presentar el Concili Vaticà II».

En la seva carta de presentació davant els seus nous fidels de Tarragona, assegura que el repte més gran de l'Església catalana «és, en termes del Papa Francesc, ser una Església en sortida, evangelitzadora i missionera. Aquesta és l'única reposta possible davant la situació actual».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook