L'últim ple municipal ordinari d'aquest mandat va ser també el darrer del regidor de Demòcrates de Catalunya, Miquel Rovira, després que fa uns mesos ja anunciés que no es presentaria en cap candidatura de les eleccions municipals. Rovira, que és l'actual regidor d'Esports, va ser l'encarregat de llegir un manifest pels quaranta anys d'ajuntaments democràtics.
L'adeu arriba després de setze anys d'una trajectòria que va tenir el seu punt culminant entre 2011 i 2015, quan va ocupar la presidència del Consell Comarcal. Aleshores en va ser apartat per Joan Manso, que va aprofitar el divorci entre Convergència i Unió per postular-se com a president en lloc de Rovira. La relació entre tots dos polítics va esdevenir impossible, fins al punt que Rovira va abandonar l'equip de govern del Consell, passant a l'oposició.
En canvi, els setze anys de regidor a l'Ajuntament de Ripoll han tingut un caire diferent. Durant els vuit anys de govern de la republicana Teresa Jordà, el nom de Rovira va sonar dues vegades com a alcaldable.
Va ser en les primeres eleccions que es va presentar Jordi Munell i que va perdre, i en les de 2011, on novament el candidat va ser Munell, esdevenint alcalde. Després d'aquella victòria va haver-hi una polèmica amb alguns companys d'equip de govern, per si havia de cobrar també com a regidor un cop ja havia estat nomenat president del Consell. Una vegada aclarit aquell aspecte amb la negativa a fer-ho, el tarannà de Rovira s'ha guanyat l'afecte dels companys de consistori, oposició inclosa.
Sense haver pogut ser alcalde
El Rovira polític s'acomiada prematurament, víctima en part de les tensions subterrànies entre partits, i sense haver complert el seu somni d'ocupar l'alcaldia de Ripoll. Però els usuaris de l'hospital de Campdevànol seguiran sentint de prop el seu alè, i sobretot la seva família el podrà tenir molt més a la vora que en la darrera dècada.
