Una de les crítiques de la SCAIC és que la mesura plantejada per la conselleria «no complica cap millora en l'atenció de la població», perquè la consulta d'al·lergologia no és només fer-se una prova, explica la doctora Teresa Dordal, sinó que hi ha una valoració prèvia i posterior per part d'un professional que s'ha especialitzat amb quatre anys de formació MIR. «És una manera de minimitzar la feina que s'ha de fer abans i després del test per part de l'especialista. No hi ha una bateria estàndard de proves, fas una història clínica i en funció d'això, una sèrie de proves. No és només fer la prova, sinó interpretar-la», explica.

Des de la societat asssenyalen que cal que la valoració dels resultats del test els faci un especialista, perquè una prova positiva no significa necessàriament un diagnòstic d'al·lèrgia, i un de negatiu no el descarta obligatòriament. Així, continua Dordal, es poden donar casos tant de sobrediagnòstic com d'infradiagnòstic.

«Hi ha experiències a primària en alguns territoris, algunes funcionen i d'altres s'han deixat de fer perquè no es podia assumir perquè els CAPs estan sobrecarregada de feina o bé es fa la prova i com que costa interpretar-ne el resultat perquè el pacient cada vegada és al·lèrgic a més coses, s'acaben derivant igual», apunta.

«La llista d'espera la fas igual, perquè acaba anant a l'especialista, que sovint repeteix la prova. És perdre temps i recursos», afirma.

Assenyala Dordal que la relació entre l'especialista i l'atenció primària és clau per garantir una atenció integral al pacient i que fa anys que hi treballen plegats per millorar els fluxos de derivació dels pacients al·lèrgics, tenint en compte les particularitats de cada territori.

«Afortunadament una part de la patologia al·lèrgica és lleu i es pot controlar perfectament des de primària, però el diagnòstic és molt important. Es tendeix a minimitzar el procés diagnòstic i no, és pel que ha de ser accessible l'alergoleg», diu.

«Els fluxos de derivació han de ser bidireccionals: jo puc valorar un pacient, donar-li una orientació diagnòstica i tractament i després el seguiment es pot fer al CAP, però el diagnostic és important perquè en depenen moltes coses», remarca i fa emfàsi en la necessitat d'implementar el model consensuat fa quasi una dècada.