06 de maig de 2019
06.05.2019
Diari de Girona

Malestar pel pla de Salut per reduir la llista d'espera per tractar les al·lèrgies

La Societat Catalana d'Al·lergologia diu que cal acostar l'especialitat al territori, no formar les infermeres d'atenció primària perquè facin les proves · Els especialistes lamenten que no s'hagi consensuat amb ells i reclamen més professionals a Girona, on n'hi ha dos per a tota la demarcació

06.05.2019 | 00:56
Salut ha anunciat que els «prick tests» de l'al·lèrgia es faran als CAPs.

El pla del Departament de Salut per formar la infermeria d'atenció primària perquè facin les proves de l'al·lèrgia i reduir així la llista d'espera d'al·lergologia ha generat malestar entre els especialistes. La Societat Catalana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC) critica que Salut no ha comptat amb la seva opinió i reclama més especialistes, sobretot a les comarques gironines, on actualment només hi ha dues places a la sanitat pública per atendre tota la província, una a l'hospital Josep Trueta de Girona i l'altra al Santa Caterina de Salt.

A mitjans d'abril, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar un pla per reduir les llistes d'espera per a una primera visita amb l'especialista formant les infermeres dels ambulatoris per realitzar els prick tests, unes proves cutànies per detectar al·lèrgens que afecten el pacient.

La societat mèdica que agrupa els al·lergòlegs catalans ha mostrat el seu «malestar per la manera en què s'ha decidit una mesura, sense consens dels professionals», tot i haver col·laborat «activament» amb l'administració per reduir la llista d'espera.

Fruit d'aquesta col·laboració, l'any 2010 institucions i societats mèdiques van consensuar un model d'atenció al·lergològica a Catalunya en què es constatava que calien, com a mínim, vint places noves d'al·lergòlegs arreu del país. En aquests nou anys, la Societat ha denunciat amb regularitat la desigualtat territorial de l'atenció a les al·lèrgies, amb regions sanitàries amb dèficit d'especialistes, com Girona, i la precarietat del sector, amb una important contractació a temps parcial.

«El que ens deixa perplexos és que després d'anys de reunir-nos i posar-nos d'acord en un model per abordar les necessitats de l'especialitat i el creixement de la patologia ara inverteixin diners a formar infermeria quan el que has de fer és acostar l'al·lergòleg: crear places al territori. Potser no s'ha de fer igual a Girona que a Lleida, però el que està clar és que no pot ser que només hi hagi dos metges a Girona, ni formant totes les infermeres de primària se soluciona. Endarrereixes el tap, però hi serà igual», lamenta la doctora Teresa Dordal, presidenta de la Societat Catalana d'Al·lergologia.

«La situació de Girona és la pitjor de Catalunya amb diferència, perquè són prop de 800.000 habitants atesos per dues persones; altres territoris menys poblats, com Lleida, en tenen quatre, i Tarragona, que té un volum similar de pacients, una dotzena d'especialistes, si bé no tots a jornada completa», explica Dordal.

119 dies d'espera a Girona

«La situació a Girona s'ha dut malament des del principi», critica. L'any 2014, Salut va encarregar a l'Institut d'Assistència Sanitària l'externalització d'una part del servei, alhora que amortitzava una de les dues places al Trueta. El servei es va adjudicar a una empresa per desenvolupar l'activitat a l'hospital Santa Caterina de Salt. Després de catorze mesos, l'IAS va internalitzar aquesta plaça.

A Girona, a finals del 2018, segons les dades del CatSalut, hi havia 728 pacients pendents de consulta, amb una mitjana d'espera de 119 dies. «A Santa Caterina, on històricament no hi havia hagut especialista, quan es va crear la plaça no hi havia gaire cua, però a mesura que et fas conèixer i treballes bé, com és el cas, la llista creix. Els pacients abans no estaven derivats perquè no hi havia un referent clar, ara sí», explica.

I és que, detalla, un dels problemes detectats a Girona, corroborats amb enquestes als directors de les àrees bàsiques de salut, és que «no estan clars els fluxos de derivació» dels ambulatoris cap a l'especialista.

«Molts pacients amb al·lèrgies respiratòries són vistos per pneumòlegs o gent amb símptomes d'al·lèrgia alimentària són enviats a Digestiu... donen voltes i no troben com arribar a l'al·lergòleg que els acabarà veient a la vegada tots els símptomes. No cal fragmentar l'atenció, quan un sol metge ho pot fer. Això fa que algunes parts de la patologia quedin cobertes, però d'altres que són més pròpies de l'al·lergologia queden més desprotegides», apunta.

La proporció ideal, indica, és d'un especialista per cada 50.000 habitants, «uns números que no es compleixen enlloc, però és evident que cal millorar la situació actual», explica.

Un dels arguments que dona l'administració, segueix, és que no es formen prou especialistes. «És un peix que es mossega la cua: a Catalunya es formen tres residents per any i és probable que s'obri aviat una plaça més, però són pocs. Després, però, no troben feina a la pública; quan surt una plaça no és a jornada completa, s'ha de combinar amb altres feines a la privada. El que s'acaba fent és importar especialistes d'altres llocs de l'Estat», diu.

«Els que es formen aquí treballen, però no en condicions idònies. Si es convoqués una plaça amb cara i ulls, la gent faria l'aposta, segur», assevera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook