L'Ajuntament de Besalú, en un dels seus últims plens, va aprovar una resolució que reclama al Departament d'Educació de la Generalitat el cofinançament de les places de 0 a 3 anys de l'escola bressol per un import de 406.900 euros.
La reclamació de l'Ajuntament de Besalú deriva de la decisió de la Generalitat de rebaixar el finançament de les escoles bressol en els anys més durs de la crisi econòmica. En concret, l'Ajuntament reclama 67.600 euros del curs 2012/2013, 63.700 euros del curs 2013/2014, 59.800 euros del curs 2014/2015, 71.500 euros del curs 2015/2016 i 72.800 euros del curs 2017/2018. Són sis cursos en els quals part de l'aportació de la Generalitat va ser coberta per la Diputació i l'Ajuntament.
Les aportacions de la Generalitat el 2008 voltaven els 1.800 euros per plaça d'escola bressol. Aquestes es van reduir fins que, el curs 2011/2012, la Generalitat va deixar de fer aportacions. En aquell moment, la Generalitat va argumentar que els recursos eren limitats i que tenia l'obligació de destinar els diners a les etapes educatives obligatòries, i les escoles bressol no són obligatòries.
Llavors la Diputació de Girona del finançament de les llars d'infants. En plena crisi econòmica, la reducció dels ajuts de la Generalitat va fer que els ajuntaments haguessin de fer un esforç econòmic perquè les famílies poguessin suportar el cost de les places dels seus fills.
El 2015 un grup d'ajuntaments d'esquerres, organitzats en el Fòrum d'Alcaldes i Alcaldesses per l'Educació de Catalunya, liderats per l'Hospitalet, va dur als tribunals la reclamació dels ajuts que la Generalitat va deixar d'assumir el 2012. L'únic ajuntament de les comarques gironines que estava entre els reclamadors va ser Camprodon, llavors manat pel socialista Esteve Pujol. Aquests ajuntaments van obtenir sentències favorables que la Generalitat va recórrer sense èxit.
Així va quedar establert jurisprudencialment el criteri que reconeix que, amb independència de la titularitat de la competència en ensenyament infantil que retenen les entitats locals, la resta d'administracions no estan exonerades del seu finançament i, en especial la Generalitat, que té com a responsabilitat pròpia el finançament local, especialment respecte als ajuntaments amb qui va signar convenis i va subvencionar.
La jurisprudència va fer que la major part de municipis catalans s'apuntessin a la reclamació dels diners compromesos per ajuts a les escoles bressol.
També a la Garrotxa, Olot, fa poc, va aprovar per unanimitat reclamar 1,6 milions d'euros de les ajudes a les escoles bressol dels anys de la crisi.
