Primer pas de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis perquè l'Estat retorni els diners republicans espoliats pel franquisme. El consistori ha presentat a la Subdelegació del Govern una reclamació adreçada al Consell de Ministres que obre la via administrativa per restituir les 818.000 pessetes de l'època; 11,5 milions d'euros, ara.

La reclamació s'acompanya amb documents -rebuts i llistat de veïns- que acrediten qui va haver d'entregar els bitllets republicans emesos després del juliol de 1936, que la dictadura va qualificar com a «moneda de l'enemic». L'alcalde, Marc Puigtió, va admetre que ara s'obre un procés que serà «llarg» i que inevitablement, quan es tanqui la via administrativa, acabarà amb una demanda davant el Tribunal Suprem (TS). Puigtió també va encoratjar altres pobles a seguir el seu exemple.

A les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura va qualificar de «moneda de l'enemic» tots els bitllets emesos pel bàndol republicà després del juliol del 36 i va obligar a retirar-los. A Girona, on no hi havia cap sucursal, els ajuntaments van haver de recollir-los entre la ciutadania i dur-los al Banc d'Espanya, on es van fer fonedissos.

A Sant Julià es van entregar 818.748,50 pessetes de l'època. D'aquests diners, 9.000 i escaig eren del mateix consistori, i la resta els van haver d'aportar 134 veïns del poble. Ara, segons el peritatge fet per un expert, equivaldrien a 11,5 milions d'euros.

Ahir, Sant Julià de Ramis va encetar el camí per intentar que l'Estat restitueixi al poble els diners que va espoliar el franquisme. Serà un periple «llarg» -admeten tant l'alcalde com els advocats- que inevitablement passa per esgotar la via administrativa abans no s'iniciï la judicial.

Per això, l'Ajuntament va presentar una reclamació adreçada al Consell de Ministres. El mateix alcalde, Marc Puigtió, va entrar l'escrit a registre a la Subdelegació de l'Estat a Girona. La reclamació s'acompanya amb 7 documents, entre els quals hi ha còpies dels rebuts d'entrega al Banc d'Espanya -la recollida es va fer en dues vegades- i el llistat de veïns a qui la dictadura va espoliar la moneda republicana. A més, s'hi inclou un certificat -signat per l'alcalde i la secretària- que acredita que tot això es guarda a l'arxiu municipal. I finalment, el peritatge fet per un expert sobre l'equivalència en euros de tots els bitllets.

El portaveu del bufet Delso Quintana, Antoni Quintana, va avançar que no esperen que el Consell de Ministres els doni la raó. «Evidentment, no seríem realistes si ho féssim; però cal tancar la via administrativa abans no es presenti una demanda davant el Tribunal Suprem», va concretar. El cas s'allargarà anys i pot acabar arribant al Tribunal d'Estrasburg.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis va assegurar que, presentant la reclamació, el consistori demostra que està «al costat dels veïns i veïnes per recuperar la memòria històrica». Puigtió també va encoratjar altres municipis perquè segueixin l'exemple de Sant Julià i també reclamin els diners espoliats. De fet, ja n'hi ha una desena que s'hi han interessat o que, fins i tot, han engegat els tràmits; com per exemple Porqueres.