L'últim cens de la Vall d'en Bas ha marcat 3.100 habitants. La xifra posa el municipi com el segon de la Garrotxa més habitat després d'Olot. La capital de la Garrotxa té un cens de 35.000 habitants.

Això no obstant, no és la primera vegada que la Vall d'en Bas supera els 3.100 habitants. Quan va tenir lloc la unificació de parcel·les i la unió dels pobles que conformen el municipi, fa 50 anys, la Vall d'en Bas marcava 3.409 habitants i encara havia baixat respecte als habitants que formaven la suma de pobles abans. Per exemple, el 1930 s'hi van comptar 4.738 habitants.

Així doncs, des de l'inici de la mecanització dels camps el nombre d'habitants de la Vall d'en Bas va anar baixant fins arribar a 2.528 habitants el 1992.

Es tracta de l'any en el qual va aparèixer de manera seriosa el turisme rural. La Generalitat va proposar als propietaris de les masies que compartissin l'activitat agrícola amb el turisme. Va ser l'any de la creació de l'associació de cases de turisme rural i d'una promoció del turisme des dels ajuntaments. Per primera vegada es van plantejar fer oficines de turisme als pobles. Des de llavors, el cens va fer alts i baixos però dins de l'àmbit d'una progressió ascendent.

El 2006 van arribar fins a 2.650 habitants i el 2010, un any després de l'obertura dels Túnels de Bracons, van assolir els 2.830 habitants, un 11% més que el 1992. Des de llavors ençà i en un àmbit de manca d'habitatge, el cens no ha parat de pujar. L'Ajuntament ha hagut de fer promocions per cobrir la demanda dels joves. Els habitants de la Vall d'en Bas ara estan repartits en Sant Esteve d'en Bas (1.219 habitants), el Mallol (576 habitants), Sant Privat d'en Bas (413 habitants), Joanetes (331 habitants), Hostalets (294 habitants) i la Pinya (147 habitants).

Les zones més habitades coincideixen amb la centralitat administrativa, Sant Esteve d'en Bas i l'oferta d'habitatge, el Mallol i Sant Privat d'en Bas (noves urbanitzacions). La Pinya, molt agrícola, està aturada i els Hostalets, amb molt de turisme, segueix una progressió més lenta.