18 de maig de 2019
18.05.2019
Diari de Girona

Medinyà, entre la decepció i l'esperança: restituir el que el Constitucional i el 155 van esborrar

La sentència de l'alt tribunal frena les aspiracions de Bellaterra, que fa un canvi de rumb i vol annexionar-se amb Sant Cugat

18.05.2019 | 12:45
Imatge de Medinyà, amb el castell al fons

Durant dos anys i quatre mesos, Medinyà va tornar a ser poble. Però el Tribunal Constitucional (TC) i l'aplicació del 155 van tirar per terra tot allò que, durant temps, s'havia construït des del municipi i que el Parlament de Catalunya va avalar. Aquest 26-M, els veïns votaran com sempre han fet: annexionats amb Sant Julià de Ramis. D'ençà de la restitució de la democràcia, havien de ser les primeres eleccions municipals com a poble independent, però no serà així. I la situació es viu amb decepció i resignació, però també esperança (tot i que de moment, poca).

Totes les llistes que es presenten (ERC, JxCat i Independents per Sant Julià i Medinyà-CP) asseguren que buscaran vies perquè Medinyà torni a ser poble de ple dret. Però ja admeten que el procés serà llarg. A l'àmbit metropolità, el cas de Medinyà –i sobretot, el precedent del Constitucional- va frenar les aspiracions de Bellaterra de segregar-se de Cerdanyola. Ara, els responsables d'aquesta Entitat Municipal Descentralizada (EMD) han fet un canvi de rumb i aposten per annexionar-se amb Sant Cugat del Vallès, amb qui els uneixen més lligams.

El plafó que hi ha a la façana de l'edifici posa 'Ajuntament'. Quan s'hi entra, a dins hi ha un sol funcionari que atén els veïns. Hi poden fer alguns tràmits –com el registre- però a la pràctica, el nom que apareix als documents no és el de Medinyà, sinó el de Sant Julià de Ramis.

Just al costat d'aquest edifici, hi ha el local social (on entre d'altres s'hi fan tallers i cursos). Aquí hi ha un altre plafó –aquest, cronològic- i al mig hi apareixen una data i una ressenya que pesen com una llosa: "21/09/2017. Sentència del Tribunal Constitucional 108/2017 on declara nul·la i inconstitucional la llei 8/2015 de creació del municipi de Medinyà".

Al juny del 2015, el Parlament aprovava, amb 118 vots a favor i només vuit en contra, la proposició de llei que convertia Medinyà en poble. El text va rebre l'aval de tots els grups, excepte Cs. Es restituïa així una situació que s'havia allargat durant més de quatre dècades. Perquè Medinyà ja havia estat poble, però al 1972 un decret franquista el va annexionar amb Sant Julià.

A partir d'aquí, es va engegar el procés perquè aquest 26-M els veïns votessin ja com a municipi independent. I es va crear una comissió gestora que s'encarregaria d'aplanar el camí perquè, a partir de les municipals, Medinyà tingués ja alcalde o alcaldessa.

Però l'alegria va durar poc. El PP, que casualment hi havia votat a favor al Parlament, va recórrer la segregació davant del Constitucional. Ara ja, com a govern de l'Estat. Al setembre del 2017, la sentència de l'alt tribunal va estroncar les aspiracions de Medinyà per tornar a ser poble. I l'aplicació del 155, que arribaria just un mes després, no va deixar cap marge: la comissió gestora es va veure forçada a desaparèixer. Les comarques gironines tornaven a tenir 221 municipis; i Catalunya, 947.

De la decepció a l'apolítica


Entre els veïns de Medinyà, la situació que es viurà aquest 26-M es viu entre la decepció, la resignació i –fins i tot- la indiferència. Però entremig, encara queda un espai per a l'esperança. Els qui més senten no poder votar el seu propi ajuntament són aquells que fa temps que hi viuen, i aquells altres que més van lluitar per la segregació. Als anys 90, els veïns van arribar a crear un col·lectiu, Pro Medinyà Independent, que més tard es va convertir en el partit polític Medinyà 1972. I que en aquestes municipals, ha decidit no presentar-se.

La Dolors Turró, una veïna que fa 56 anys que viu a Medinyà, reconeix que tornar a ser poble permetria corregir un greuge històric –el que va perpetrar el franquisme- i impulsar el sentiment de pertinença. "No tenim res contra Sant Julià; però com passa a totes les famílies, tothom sap què vol dir sentir-se a casa seva", explica.

"A Medinyà ja s'hi fan activitats, hi ha serveis i algunes botigues; però hem patit un cop dur", afegeix Dolors Turró. Aquí, els veïns tenen consultori mèdic, una escola i llar d'infants. I també, entre d'altres, compten amb una oficina bancària, una fleca, una carnisseria, una farmàcia o una botiga de queviures.

En la mateixa línia que Turró també s'expressa la Maria Garcia, que va arribar a Medinyà l'any 1976. "La situació sap greu, i més veient que ja ho havíem aconseguit", diu en referència a la segregació. Perquè Medinyà, recorda, ja havia estat poble. "Fins i tot tenim un codi postal diferent al de Sant Julià", precisa. "Sí que és cert que podem fer tràmits a Medinyà, però després tot passa per Sant Julià; en depenem", indica.

Hi ha d'altres veïns, però, que veuen la situació amb resignació. I quan se'ls demana si volen la restitució, la resposta és un "ni sí ni no". Se senten de Medinyà i estan a favor que sigui poble, però també tenen dubtes sobre com es podria sostenir econòmicament (perquè no hi ha indústria).

I després, també hi ha aquells altres que són apolítics i a qui la situació no els fa ni fred ni calor. "Sóc de Medinyà, però la veritat és que no tinc gaire opinió sobre això", explica una jove, la Sara Silva. "Aquí he tingut sempre els serveis que necessitava, però no participo en política i sóc neutral", precisa.

Estudi jurídic i autonomia


L'alcalde de Sant Julià de Ramis i cap de llista d'ERC, Marc Puigtió, ja avança que la restitució de Medinyà, i més ara que s'ha tornat al punt de partida, "no serà fàcil". Però també subratlla que està decidit a intentar-ho. "La voluntat del poble, i també la voluntat política, és trobar una via per tirar endavant la restitució", afirma.

Puigtió, però, sí que lamenta que la Generalitat no dotés cap partida pressupostària després que el Parlament aprovés la restitució, i que tampoc hagi donat "cap explicació" als veïns després de la sentència del TC. Per això, ha reclamat a la Generalitat que faci un informe "acurat" que analitzi quines opcions té Medinyà per tornar a ser poble (i que puguin tirar-se endavant amb pas ferm).

"Allò que tinc clar, però, és que Medinyà està per sobre les voluntats dels partits; i que, per tant, hem d'anar tots junts a trobar una solució", afirma. A més, l'alcalde recorda que durant aquest mandat ERC ha governat amb un pacte amb els dos regidors de Medinyà 1972, i que els republicans "sempre han respectat la seva autonomia" a l'hora de prendre decisions.

Mirant més enllà del 26-M, Puigtió diu que si torna a ser alcalde, mantindrà aquest camí. Avança que ell serà el regidor de Medinyà (aquí, Medinyà 1972 ja no estarà al consistori) i que vol impulsar que es creï un grup de veïns –entre cinc i deu, precisa- que es reuneixin amb ell un cop al mes i siguin el seu "altaveu".

"Que m'expliquin què és allò que cal fer per tirar endavant; no només la restitució sinó també el dia a dia", concreta. "Això ens permetria fer un pas endavant, perquè les entitats, els clubs i els veïns de Medinyà estan decebuts", explica Marc Puigtió.

Nova llei i més activitat econòmica


El cap de llista de JxCat a Sant Julià de Ramis, Josep Arbat, assegura que allò que s'ha viscut a Medinyà és "una oportunitat perduda". I subratlla que la seva proposta per aconseguir de nou que torni a ser poble passa per tramitar un projecte de llei –i no una proposició- al Parlament de Catalunya, negociar-la bé amb la resta de forces i, sobretot, amb Madrid.

"A diferència d'altres lleis suspeses, en el cas de la restitució de Medinyà ja existien els efectes; i tot això s'ha tirat enrere", diu Arbat, en referència a la comissió gestora. El cap de llista de JxCat, a més, critica que des de l'alcaldia de Sant Julià de Ramis, durant aquest mandat, "bé sigui per inacció o per omissió" no es va fer allò que pertocava: "Calia anar al Congrés a explicar que no es creava cap poble, sinó que es restituïa".

Per això, Arbat subratlla que és imprescindible "buscar el consens" que acompanyi aquesta nova llei per a Medinyà, perquè "segueixi els tràmits correctes i no s'acabi anul·lant novament", eliminant el risc que es pugui impugnar davant el TC. El candidat de JxCat ja avisa, però, que això serà una feina "a mitjà termini" i que, mentrestant, allò que vol fer és que Medinyà tingui "autonomia".

Josep Arbat també avança que, en paral·lel al camí jurídic, també cal impulsar que Medinyà atregui inversions. "Molta gent diu que la viabilitat econòmica és un dels punts febles; per això, allò que volem nosaltres és portar empreses que generin ingressos i a partir d'aquí, tenir millors serveis", diu. I destaca que, sobretot, això passaria perquè hi hagués comerços que s'instal·lessin a la zona que queda compresa entre l'N-II i l'autopista AP-7.

"No van fer res efectiu"


A més d'ERC i JxCat, la tercera llista que hi ha en joc en aquestes municipals és la d'Independents per Sant Julià de Ramis i Medinyà-CP (una candidatura vinculada al PSC). La seva cap de llista, Mònica Migueles, carrega les tintes contra la Generalitat i l'actual equip de govern de Sant Julià de Ramis, acusant-los de no fer "res efectiu" davant la decisió del Constitucional. "Les confrontacions amb la junta gestora de Medinyà van fer que ni el Govern de Catalunya ni tampoc el municipal de Sant Julià fessin cap acció conjunta per resoldre el recurs", assegura la candidata.

"Per tant, sí que va ser una oportunitat perduda per la desídia d'uns, l'alcalde i el grup d'ERC, i la mala forma de fer dels altres, Medinyà 1972", subratlla Migueles. Dit això, la cap de llista creu que cal tornar a impulsar la restitució de Medinyà per posar fi a "un greuge històric" i refer "allò que ens van arrabassar per la força".

Ara bé, Migueles també alerta que cal ser "conscients" que el clima de "confrontació" entre la Generalitat i l'Estat no és "gens favorable". I subratlla que, ja d'entrada, allò que cal és crear "un clima de confiança i unanimitat al ple de Sant Julià", perquè tots els grups que hi hagi després d'aquest 26-M s'uneixin per impulsar "junts" la restitució de Medinyà.

Mònica Migueles també explica que, un cop el Parlament "aprovi o recuperi" la llei, inevitablement caldrà parlar amb el govern espanyol per evitar que s'hi interposi recurs. "És aquí on el nostre grup hi pot aportar les gestions polítiques perquè això triomfi", diu, en referència a la seva vinculació amb els socialistes.

Nova estratègia


El delegat del Govern a Girona, Pere Vila, posa en valor tots els passos que es van fer fins aconseguir que el Parlament –"amb més d'un 90% de vots a favor", precisa- donés llum verda a la restitució de Medinyà. "Hem de recordar que aquest pas es va fer amb criteris històrics, perquè el municipi ja era independent fins que el dictador va decidir que s'annexionés amb Sant Julià de Ramis; i crèiem que després del Parlament, el govern espanyol acabaria de fer la feina, però no va ser així", explica.

Per a Pere Vila, el "problema real" és que l'Estat no va entendre la realitat de Medinyà. I que tampoc va voler asseure's a parlar. Per això, el delegat del Govern confia que l'informe que la Generalitat ha encarregat a serveis jurídics ajudi a definir "una nova estratègia".

"Som conscients que la resolució del Constitucional talla d'arrel la segregació de la manera com s'havia plantejat", explica el delegat. "Per això, l'informe i dictamen dels serveis jurídics ens explicarà a bastament els passos que podem seguir i quines solucions legals hi hauria", concreta Vila. Sense amagar, però, que indefectiblement, faci allò que faci el Parlament, caldrà negociar amb el govern espanyol.

El delegat del Govern també explica que, ara per ara, una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) no és una opció que estigui damunt la taula. "Vam tenir una reunió amb l'ajuntament al Palau de la Generalitat i el consistori la va descartar; la situació de Medinyà és anòmala des de fa molts anys i s'ha de restituir", concreta Pere Vila. I precisament, per la situació "singular" que té –l'annexió en ple franquisme- el delegat creu que aquí hi ha una escletxa que permeti trobar "l'encaix" perquè Medinyà torni a ser poble de ple dret.

A Bellaterra, canvi de rumb


L'aprovació per part del Parlament de la proposició de llei específica per Medinyà va suposar un abans i un després per nuclis com el de Bellaterra, una EMD que depèn de Cerdanyola del Vallès. "Igual que Medinyà, Bellaterra no complia la distància mínima de separació de Cerdanyola que exigia la llei", explica Ramon Andreu, president de l'EMD que afirma que en veure el camí obert per aquesta població gironina van decidir organitzar una consulta ciutadana el mes de setembre de 2015.

Amb un resultat del 94% a favor de ser municipi i una participació del 53%, Bellaterra va seguir amb els tràmits per independitzar-se de Cerdanyola fins que l'any 2017 el Tribunal Constitucional va anul·lar la llei de Medinyà aprovada pel Parlament. "En aquell moment vam veure clar que les nostres opcions quedaven aparcades", lamenta Andreu.

En els darrers quatre anys Bellaterra ha intentat negociar el conveni que ha de definir la relació entre aquets nucli i Cerdanyola. En un primer moment els representants de l'EMD van proposar sense èxit una relació similar a la que existeix entre l'EMD de Valldoreix i Sant Cugat del Vallès. "Després de més de dos anys de reunions i veient que era necessari posar una oferta sòlida sobre la taula el ple de l'EMD va aprovar per unanimitat una proposta de conveni de mínims perquè la pogués valorar Cerdanyola", relata Andreu.

Aquest text contemplava incloure els terrenys de Can Fatjó a Bellaterra, incrementar les responsabilitats de l'EMD traspassant l'enllumenat, la neteja viària, les llicències d'obres i les d'activitat i dotar l'ens del corresponent finançament d'aquestes competències amb un pressupost d'1.5 MEUR anuals.

"Cerdanyola tampoc va veure amb bons ulls aquesta opció", afirma el president de l'EMD que apunta que davant aquesta situació van demanar a l'executiu cerdanyolenc que fes ell una proposta, "però tampoc van pronunciar-se", afegeix.

L'alternativa, l'annexió a Sant Cugat


Finalment l'EMD ha decidit buscar una alternativa i ha iniciat els tràmits administratius per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. "No podem seguir com fins ara", assegura Andreu que relata que l'opció que han escollit és una "via administrativa emparada i regulada per un decret legal de l'any 2017".

Una enquesta d'hàbits duta a terme recentment, revela que els ciutadans de Bellaterra "mai van a Cerdanyola perquè el seu municipi de referència és Sant Cugat". Alhora mostra que el 60% dels veïns de l'EMD se senten més de Sant Cugat que de Cerdanyola, el 20% més de Sabadell, el 10% més de Barcelona i només el 9% considera que existeix un vincle amb Cerdanyola.

"Bellaterra està desconnectada de Cerdanyola", comenta el president de l'EMD que indica que aquesta desconnexió "encara es potencia més perquè els FGC uneixen el nucli amb Sant Cugat i Sabadell, però no amb Cerdanyola". A més, considera que socialment també hi ha un distanciament profund: "Som dues societats totalment diferents", assegura.

Per Andreu, "la desconnexió amb Cerdanyola s'ha de resoldre d'alguna manera i si no pot ser amb independència ha de ser amb l'annexió amb aquell amb qui existeix molta més relació", defensa.

En els darrers mesos els veïns han creat la Comissió d'Annexió de Bellaterra a Sant Cugat i han recollit signatures a favor d'aquesta proposta. Finalment 1.200 persones, el 60% de la població de Bellaterra, hi ha donat suport.

En els propers dies es faran arribar les caixes plenes de signatures a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Aquest material anirà acompanyat per una memòria justificativa en què la comissió argumentarà per quin motiu vol segregar-se. L'Ajuntament disposarà de dos mesos per prendre un acord al respecte i després haurà de comunicar la demanada al departament de Governació. Aquest serà l'encarregat d'instruir l'expedient i haurà de decidir si l'aprova o no.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook