20 de maig de 2019
20.05.2019
Marta Crous

«L'impacte de la contaminació en el cervell és més gran del que pensem»

19.05.2019 | 23:13
«L'impacte de la contaminació en el cervell és més gran del que pensem»

La científica blanenca Marta Crous-Bou és una de les participants al Pint of Science

La científica blanenca Marta Crous-Bou és una de les participants al Pint of Science, un festival de divulgació científica que acosta els investigadors als bars de tot el món i que per tercera vegada se celebra a Blanes.

Llicenciada en Biologia a la Universitat de Girona, on també va impartir classes de genètica, ha treballat en l'àmbit de la recerca als Estats Units, d'on va tornar el 2016 per incorporar-se al BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), l'institut de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, dedicat a la prevenció de la malaltia d'Alzheimer.


Quan parlem de l'impacte de la contaminació sobre la salut, el cervell no és el primer que ens ve al cap.

Certament, tenim molt associada la contaminació amb els pulmons, perquè entra via respiració, però l'impacte que té sobre tot el cos i, en concret, sobre el cervell, és més gran del que pensem. En els darrers dos anys han sortit estudis que demostren que la contaminació té un impacte clar en la incidència de les demències.

Quin efecte té en el cervell?

S'ha vist que la gent que està més exposada a la contaminació, sobretot associada al trànsit, sense saber exactament per què, té més risc de tenir demències en general i Alzheimer en particular. Això s'ha vist en estudis d'aquí i també de fora, s'ha demostrat que en la gent que viu més a prop de grans carreteres el risc o la incidència d'aquestes malalties és més alt.

A què es deu aquesta relació?

Nosaltres el que hem vist és que hi ha determinats canvis en l'estructura del cervell, canvis en regions que certament estan associades a més risc de tenir la malaltia. És molt preliminar, perquè encara hi ha pocs estudis que ho mirin, però va per aquí, sembla que hi ha un efecte directe sobre el cervell.

El repte ara és saber com es produeixen aquests canvis?

Exacte, és una de les línies de recerca que portem en col·laboració amb la gent de l'ISGlobal, que fa molts anys que treballen amb la contaminació, i el que estem mirant és precisament el cervell i determinades proteïnes de la sang que tenen a veure amb la malaltia, per veure com es pot produir el canvi, quin mecanisme l'explica. Si no saps el com, no pots intervenir. Ara mateix no es pot curar, però si necessites un medicament que bloquegi alguna cosa, has de saber per on van els trets. Nosaltres estem centrats en mecanismes de prevenció; hi ha coses a evitar i a fer per prevenir-la, i el següent pas ha de ser entendre què passa per atacar-ho.

Quins són aquests mecanismes de prevenció?

S'estima que una tercera part dels casos d'Alzheimer són deguts a factors que es poden canviar, i això va des dels estils de vida saludables, la dieta, l'exercici, el tabac... a un conjunt de factors que també és rellevant: tenir relacions socials, mantenir-se actiu, trencar rutines perquè el cervell no s'hi acostumi, parlar més d'un idioma, la música... això està demostrat que també és beneficiós de cara a prevenir i endarrerir la malaltia.

Quines altres línies de recerca tenen engegades?

Jo porto la part de l'epidemiologia de la malaltia, els factors de risc i protectors de l'Alzheimer, els que es poden modificar. Dins els factors de risc, hi ha la contaminació, per exemple, i d'entre els primers estudis de factors protectors que hem fet hi ha el fet de ser bilingüe. També treballem en qüestions relacionades amb la relació de la qualitat del son i la malaltia, factors de risc cardiovasculars... Ara també estem arrencant un estudi sobre els marcadors de l'edat biològica.

A què es refereix?

Dues persones que, al DNI, tenen la mateixa edat poden tenir edats diferents al cervell. Ara estem estudiant aquestes diferències, per saber què fan aquestes persones amb cervells més joves tot i que visquin més anys. Estem intentant trobar marcadors, coses que puguis mesurar a l'organisme, per avaluar l'edat biològica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook