La immigració i no els naixements serà el factor clau en l'augment de població que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) preveu per a la propera dècada, prop de mig milió de persones al conjunt del país i 56.833 a les comarques gironines. L'envelliment i la reducció de menors de 15 anys són els altres factors més significatius d'una projecció feta fins al 2030.

Girona és el segon territori on el nombre d'habitants pujarà més respecte al 2018, un 7,8% i només per darrere del 8,1% del Penedès. De manera general, els municipis costaners i del prelitoral -menys les Terres de l'Ebre- concentraran els creixements més alts; mentre que a la Terra Alta, el Pallars Sobirà, les Garrigues i l'Alta Ribagorça s'espera que passi just el contrari i que la població disminueixi, cosa que es repetirà en una de cada quatre comarques.

Segons l'Idescat, el Gironès és la que més haurà crescut d'aquí a onze anys, ja que llavors tindrà 21.373 veïns nous i més de la meitat (13.424) seran migrants. Centrats en les terres gironines, a l'increment de l'11,5% previst al Gironès li segueix el 8,8% del Pla de l'Estany, on el fenomen migratori també tindrà un paper rellevant, ja que s'espera que hi aporti 2.531 dels seus 2.808 habitants nous.

La tercera posició l'ocupa la Garrotxa, on s'estima que la població augmentarà un 7,4% i que ho farà exclusivament gràcies a la migració perquè hi haurà més defuncions que naixements, cosa que l'Idescat diu que es compensarà amb l'arribada de 5.148 persones foranes. Això mateix passarà a la Cerdanya, el Ripollès i el Baix Empordà, però amb creixements d'habitants menys importants.

Més gent per sobre dels 65 anys

L'envelliment és una altra dada significativa en la projecció demogràfica dels propers anys. A Girona, el Ripollès, la Garrotxa, el Baix Empordà i la Cerdanya seran les comarques que tindran més veïns que superin els 65 anys, encara que l'índex de totes -excepte el Gironès, amb un 19,3- superarà el 22%.

Tal com es ve anunciant fa anys, la baixa natalitat farà que el 2030, a Catalunya, hi hagi un 17,8% menys de joves en edat de cursar educació primària; pel que fa a infantil, el descens se situa en un 5,5%.