El conseller d'Interior, Miquel Buch, i tres sindicats de Bombers van signar ahir l'acord laboral fins al desembre del 2022, ratificat per prop del 70% de la plantilla del cos. El pacte arriba després d'anys de negociacions i desacords, ja que l'últim va caducar el 2008 i va ser substituït el 2014 per un decret sense l'acord dels sindicats i que va suposar augmentar les hores extres. La Conselleria s'ha compromès a reduir les hores de feina dels Bombers, sobretot les extraordinàries, a pagar-les millor i a convocar 750 places més fins d'aquí a tres anys.

És el tercer acord del cos en els últims 20 anys i les últimes negociacions van començar el juny de l'any passat amb el conseller Jordi Jané, passant per Joaquim Forn, «que l'hauria signat», va dir Buch.

«Remuntar» mancances

Les principals i històriques reivindicacions del cos eren sobre l'estat deficient de molts parcs de bombers, les mancances en material i equipament específic, l'antiguitat dels vehicles i la falta estructural de plantilla. L'acord permetrà «remuntar» parcialment algunes d'aquestes mancances, va dir Buch, que va admetre que no és l'acord que el departament voldria però sí el «possible» en les actuals circumstàncies pressupostàries. Si la situació millora, va dir que s'intentarà millorar el pacte.

Ahir, d'altra banda, van començar el curs preparatori a l'Institut de Seguretat Pública un total de 150 aspirants, que fins al 30 de novembre faran unes 700 hores de formació, amb un 40% de teoria i un 60% de pràctica, de les quals 140 hores seran d'aprenentatge en línia. D'aquests futurs bombers, un 16% són de Girona i només un 8,7% de Tarragona. A més, ja s'estan fent les proves de preselecció de 250 aspirants més, que podrien acabar el seu curs entre aquest any i el vinent. Per als anys 2020, 2021 i 2022 es preveu convocar 250 places més anualment. Amb aquestes 1.150 places s'ampliarà la plantilla lleugerament, a causa de les 700 jubilacions d'un cos d'uns 2.500 membres. A banda, també es faran diverses promocions internes. Un dels punts més importants és l'acord per la jornada anual obligatòria de 1.688 hores per als anys 2019 i 2020. La jornada anual es reduirà a 1.664 l'any 2021 i a 1.640 hores l'any 2022.

La presència dels sindicats

A l'acte de signatura de l'acord també hi eren presents els sindicats IAC-CATAC, Intersindical-CSC i CSIF. UGT signarà l'acord dilluns pel seu desacord a fer l'acte públic en campanya electoral, mentre que CCOO no l'ha signat. Manel Titos, d'IAC-CATAC, va dir que l'acord és «de mínims i transitori». David Hereu, de la Intersindical-CSC, va dir que l'acord és «necessari però de mínims» i creu que caldrà millorar-lo. I des de la UGT, que fer-ho ahir era «un acte d'oportunisme polític, i de propaganda electoral».