27 de maig de 2019
27.05.2019

Teixir vincles amb la comunitat per combatre l'exclusió i l'aïllament

Càritas detecta millores d'integració de les persones que connecten amb l'entorn · Crea grups de dones o facilita la relació a robers o centres d'aliments

26.05.2019 | 23:25
Una voluntària de l'«Espai amb cor» de Salt, fruit de la fusió de dos antics robers.

Mariame Yessef, Nabila Hamdaui, Amàlia Rispau i Carme Carbó són, només, 4 dels 2.741 voluntaris que col·laboren amb els projectes socials de Càritas Diocesana de Girona. Elles serveixen per posar nom i cara als gironins que participen en alguna de les 45 iniciatives comunitàries que l'entitat promou arreu del territori i que reverteixen en 4.050 persones, el 40% de les quals han dit que això ha millorat la seva participació en activitats del municipi i un 80% destaca que li ha permès ampliar la xarxa de relacions socials.

Per Càritas, aquest no és un tema menor, ja que un dels seus propòsits és trencar l'aïllament que pateixen els col·lectius vulnerables i evitar l'exclusió connectant-los amb el lloc on viuen. Per això, durant l'exposició del balanç d'activitat corresponent a 2018, la directora de Càritas, Dolors Puigdevall, va assegurar que l'impacte dels seus programes augmenta si s'utilitzen els recursos de l'entorn. «Els beneficis de sortir al carrer, de parlar amb la gent de la teva població de tu a tu, tenen un efecte multiplicador», va subratllar.

Resoldre dubtes quotidians

La Mariame Yessef, de 32 anys, i la Nabila Hamdaui, de 29, ambdues veïnes d'Anglès, amb dos fills cadascuna i originàries del Marroc –d'on van venir perquè els seus marits treballen al poble selvatà– són usuàries i testimonis d'èxit d'un programa de Càritas que té com a objectiu l'apoderament de les dones.

La primera fa tretze anys que viu al municipi, però explica que no va agafar prou confiança per parlar català –tot i haver-lo estudiat– fins al novembre, quan va començar a anar a uns tallers que es fan tots els dimarts al local parroquial. Tant ella com la seva companya, que resideix a Anglès des de fa dos anys, han passat de limitar-se a creuar salutacions amb els veïns a conèixer gent i a relacionar-s'hi amb naturalitat, a més de comunicar-se i de moure's amb facilitat en àmbits quotidians com l'escola o el centre de salut, on abans tenien problemes per fer-se entendre.

No totes les participants del grup que guia la tècnica de Càritas Dolors Juliol són migrants, encara que sí la majoria, i en les seves trobades han decidit, per exemple, muntar una parada de dolços a la Fira de Sant Antoni o organitzar un taller de pa i dolços tradicionals del Marroc.

De fet, després d'uns mesos de participar en el taller d'apoderament –estrenat fa poc més d'un any–, ara elles fan de voluntàries en un grup de conversa que es reuneix els divendres a la tarda, on ajuden altres persones a millorar el domini de l'idioma i a resoldre dificultats relacionades amb el dia a dia; les mateixes que patien elles.

Robers i centres de distribució d'aliments

Una altra experiència «comunitària», tal com les qualifica Càritas, és l'«Espai amb cor» de Salt, un equipament obert de dilluns a divendres que va sorgir de la fusió dels dos antics robers del municipi. Els seus destinataris són persones amb dificultats econòmiques i, tal com detalla la voluntària Amàlia Rispau –que hi col·labora des de fa cinc anys–, la demanda més gran afecta els homes i els infants de 3 a 14 anys. Tot i que se centra en les peces de vestir, l'espai també accepta joguines, llibres i petits objectes de parament de la llar.

A banda de posar roba econòmica a l'abast dels ciutadans amb dificultats per comprar-ne, els dilluns i dimarts dues voluntàries més ensenyen tècniques bàsiques de cosir per arreglar desperfectes o fer-se una peça a mida. A això s'hi afegeix un punt de trobada, els dijous i a càrrec d'una tècnica de Càritas, on es programen tallers diversos o es discuteixen inquietuds personals. Amàlia Rispau va explicar que la filosofia d'aquest «Espai amb cor», com la resta de programes dissenyats amb l'objectiu de crear comunitat, és «apoderar les persones perquè sentin que, malgrat totes les dificultats, formen part de la vida social».

Els centres de distribució d'aliments (CDA), que Càritas Diocesana gestiona amb diferents administracions, són un altre punt de trobada on no tan sols es va a buscar menjar, sinó que es procura guiar cap a una alimentació saludable, afavorir que es comparteixin experiències i enfortir les xarxes entre veïns.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook