Es segur Internet? Podem ser víctimes d'una estafa o d'un delicte informàtic només utilitzant el nostre telèfon mòbil? Són segures les xarxes wifi? Aquestes són algunes de les preguntes que potser d'entrada molts usuaris de les noves tecnologies no es realitzen però sí després de ser víctimes de la ciberdelinqüència. Un cas que visualitza molt clarament què pot passar si acabes essent víctima d'un delicte informàtic amb posterior estafa és el d'una empresària gironina a qui van estar 40.000 euros aquest hivern.

Viviana Torres lidera una empresa de cosmètica i perfums que té seu a Blanes i té part de la logística a la província de Barcelona. L'11 de febrer estava als Estats Units i va accedir a la xarxa wifi oberta que li proporcionava l'hotel on s'allotjava. A partir d'aquell moment va començar un malson per a l'empresària. Uns ciberdelinqüents van aconseguir entrar al seu telèfon mòbil i van accedir a totes les seves dades, entre aquestes el correu electrònic. Torres destaca que van entrar-li als seus e-mails i els hackers van aconseguir «copiar, fingir i suplantar la identitat d'un dels proveïdors» de la seva empresa.

Després de diversos correus electrònics, recorda l'empresària, aquest suposat proveïdor, que usurpava una empresa amb la qual ella treballa a la Xina li va explicar que en dos dies li arribaria el contenidor amb el material al port de Barcelona i li va dir que li enviés els diners a un número de compte.

Trucada i sorpresa

La dona recorda que va fer la transferència a través d'una entitat bancària i que tot seguit, «va ha ver de trucar al proveïdor». Va ser en aquest moment quan va descobrir que havia estat estafada. L'empresària destaca que no ha pogut recuperar els diners que se li van emportar des de la Xina.

Asseguera que ha intentat arribar a saber fins a quin banc i de qui és el compte corrent des d'on es va fer l'operació fraudulenta, sense obtenir cap resposta. L'únic que ha pogut esbrinar és que l'estafa s'hauria produït des de la ciutat xinesa de Guangzhou.

D'altra banda, de seguida va denunciar els fets als Mossos d'Esquadra i lamenta que el seu cas «tal com et diuen, la policia no pot anar més enllà perquè és un tema internacional». Va assegurar que davant d'una estafa de fins a 40.000 euros se sent «en la soledat tant judicial, policial i personal. Et sents molt indefensa», ressalta l'empresària de Blanes. Cal dir que els delictes d'aquesta tipologia requereixen molta feina i la policia es troba amb moltes dificultats i més quan hi ha altres països implicats.

Delicte informàtic treballat

Els Mossos destaquen, com explica un agent de la Unitat de Relacions amb la comunitat de la comissaria de Blanes, que no es tracta d'un tipus d'estafa molt habitual. Destaca que «s'hauria de considerar un delicte informàtic perquè abans de realitzar l'estafa els autors del delicte han hagut d'accedir al dispositiu de la víctima per monitoritzar-lo i fer-se amb informació sensible per després poder portar a terme l'estafa». Afegeix que en casos com aquest, «calen coneixements tècnics específics per poder realitzar-lo i un treball previ d'estudi de la víctima per conèixer la seva activitat de negoci a internet».

L'empresària gironina ha anat més enllà a l'hora de buscar qui són els culpables d'aquest cas i el mes vinent té previst anar fins a la ciutat de Guangzhou, a la Xina. El seu objectiu és aconseguir desemmascarar qui hi ha darrere d'aquest delicte. Per aquest motiu s'ha assesorat jurídicament i també compta amb el suport del seu proveïdor real, no el hacker que la va estafar. Explica que per ara saben que al banc encara hi ha els diners però també destaca que es pot trobar «que vagin a parar a un altre compte o a un paradís fiscal i que no n'acabem sabent mai més res». De cartes a la denúncia ja ha traduït tota la documentació al xinès mandarí i a altres llengües.

L'empresària afegeix que la seva situació no és única ja que després de parlar amb altres empresaris, molts d'ells han acabat patint estafes. Lamenta que «no les expliquin ni surtin a la llum» per tal d'«evitar que passin a la resta de la gent». Per això fa públic el seu cas i destaca que aquesta situació que ha hagut de viure ha provocat que ara mai es connecti a una xarxa wifi i lamenta que «ningú m'havia dit mai que això podia passar, estem desinformats». També ctritica que els bancs no posin mesures que protegeixin d'aquest tipus de fets.