Més de 2.500 estrangers han obtingut la nacionalitat espanyola durant l'any 2018 a Girona. Es tracta d'una xifra que ha anat molt de baixa si es té en compte que fa sis anys hi va haver fins a 5.175 persones de fora que van aconseguir aquest estatus a Espanya. Això suposa que les nacionalitzacions hagin caigut més de la meitat (50,76%) des de l'any 2013.

La caiguda d'obtenció de la nacionalitat espanyola rau entre altres pel retorn de molts estrangers cap al seu país d'origen. I és que abans de la crisi, molts estrangers es van desplaçar a Espanya a treballar i s'hi van quedar a viure i després demanaven nacionalitzar-se. Però els anys de la crisi han provocat que molts dels estrangers en comptes de quedar-se a Espanya hagin optat per tornar al seu país d'origen o anar a altres països.

El fenomen de la immigració es fa pal·lès els darrers anys i ara es tradueix també amb la tendència a la baixa en l'obtenció de la nacionalitat espanyola. A banda, per obtenir la nacionalitat espanyola pot arribar a costar uns 300 euros i també cal fer un examen de coneixements tant de caire legal -Consitució Espanyola- com de tipus sociocultural. I per tant, pot haver-hi gent que ja sigui pels diners i la tramitació que té una durada considerable, es tirin enrere o ho vegin massa car.

Les dades públiques de la Secretaria d'Estat de Migracions mostren que de les 2.549 persones que durant l'any passat van aconseguir la nacionalitat, 1.233 eren homes i, en canvi, les dones van passar per davant, amb 1.316 casos.

Quant a les formes d'adquisició de la nacionalitat espanyola, en 844 casos van ser per portrar 10 anys de residència a Espanya i 752 havien nascut a Espanya.

El continent africà, el líder

Si s'analitza el país d'origen dels estrangers que van aconseguir la nacionalitat espanyola, cal dir que el país que ho encapçala és el Marroc. Aquí parlaríem de 1.166 persones nacionalitzades. I el segon punt del planeta amb més gent que ha volgut convertir-se en espanyol és Hondures, amb 270 persones que resideixen a Girona i que s'han nacionalitzat espanyols.

El tercer lloc del podi és Gàmbia, amb 140 persones nacionalitzades. En quart terme hi ha Colòmbia, amb 88 persones, i el cinquè país de procedència és Bolívia, amb 84 persones. La resta (801) de persones nacionalitzades espanyoles són procedents de multiplicitat de països del món.

Amb aquestes dades a la mà es pot dir clarament que de les 2.549 persones que van obtenir la nacionialitat espanyola durant l'any passat la majoria d'elles procedien del continent africà. D'aquesta zona del planeta en procedeixen el 56,58% del total, cosa que ve a ser 1.432 persones.

Aquesta dada és força lògica tenint en compte la proximitat i el veïnatge amb aquesta zona del planeta i que tradicionalment és una de les fonts d'immigració d'Espanya. L'altra zona amb més nacionalitzats és d'aquells que procedeixen de l'Amèrica Sud i Central (32,33%), amb 824 persones. D'aquests països en els últims anys hi ha hagut moltes persones que han vingut a viure a la província. Si es compara la tendència amb la de fa cinc anys, el 2013, els ciutadans del Marroc també van ser els qui van optar més per nacionalitzar-se (1.409). Però llavors, el segon lloc no era per als hondurenys (393) sinó per als estrangers orginaris de Colòmbia, dels quals es van nacionalitzar espanyols fins a 682 procedents d'aquest país de l'Amèrica del Sud.

Si s'analitza les persones que han obtingut la nacionalitat pel seu grup d'edat, el més majoritari és el de persones d'entre 5 a 14 anys, amb un total de 681 joves (26,73%).

En segona posició hi ha aquells homes i dones d'entre 35 i 44 anys (22,53%) que representen 574 persones i, finalment, el tercer grup que algutina més gent (16.64%) és quell que abraça entre els 25 i 34 anys, amb 424 persones.