Gairebé el 94% de les famílies monoparentals de les comarques de Girona depenen d'una dona, 5.043 de les 5.373 que el Departament de Treball, Afers socials i Famílies tenia registrades a finals del 2018. El predomini femení al capdavant d'aquest tipus de famílies és comú a tot Catalunya, amb un 93,89% de casos en què el pes dels fills l'assumeixen mares soles.

El mateix passa quan es tracta de famílies nombroses monoparentals, ja que la majoria estan al càrrec d'una dona: el 83,80% de les 1.020 que el 2017 -l'últim any amb dades oficials- tenien el títol que els acreditava com a tals.

En relació a les famílies nombroses, a Girona han augmentat un 43,06% al llarg de l'última dècada, tal com posa de manifest l'estadística de la Generalitat. Així, si a finals del 2006 hi havia 6.776 nuclis gironins acreditats com a nombrosos, el desembre del 2017 eren 11.902, per sobre del 10% de Catalunya (111.029). Tal com especifica el Departament de Treball, les famílies nombroses són aquelles que tenen tres fills o més menors de 21 anys i fins a 25 si cursen estudis oficials i viuen amb els pares; o, entre altres casuístiques, que siguin dos germans i un tingui una discapacitat igual o superior al 33% o incapacitat per treballar. Segons les dades de l'administració, 2.341 de les gairebé 12.000 famílies nombroses gironines tenien algun fill amb discapacitat.

Pel que fa al nombre de descendents, la majoria d'aquestes famílies tenien tres fills (7.862), seguides de les de dos i complien els requisits de la Generalitat (2.076), quatre (1.295), cinc (477), sis (144), set (31) i vuit o més (17). El mateix ordre que el 2006, excepte pel fet que el segon bloc més representat era el de quatre fills; llavors, tot i haver-hi menys famílies nombroses que el 2017, n'hi havia més amb set o vuit descendents (56 i 23, respectivament).

Tornant a les monoparentals de manera general, l'administració en distingeix diverses -persones que ho afronten soles, vídues, separades o divorciades-, però les xifres deixen clar que la gran majoria depenen de dones: 5.043 per 330 fins al 2018, quan gairebé tots els 396 títols nous que es van concedir de nou (363) van ser per a caps de família femenines.

El fet que al capdavant d'una família hi hagi dues persones o una de sola, sigui home o dona, no és l'element determinant per a la bona criança dels fills, sinó que aquesta sigui «de qualitat, que se'ls estimi i que qui està al seu cantó els doni una protecció incondicional». Així ho va explicar la directora del Laboratori de Vincle afectiu i Desenvolupament humà de la Universitat de Girona, Marta Sadurní, d'acord amb estudis sobre aquesta qüestió.

La professora de Psicologia Evolutiva va indicar que la criança dels fills està relacionada amb factors com els recursos econòmics, la conciliació de la vida laboral amb la familiar o l'estrès que tot plegat comporta -sobretot en els primers anys de vida de les criatures, quan les conductes d'aferrament són especialment intenses. Per afrontar-ho, la doctora Sadurní va remarcar la importància, «tant si és una persona com dues, però molt més si és una, de què els pares i les mares rebin el suport que necessiten».