L'associació Mifas denuncia la gravetat de les retallades que el model de treball protegit -que contracta persones amb algun tipus de discapacitat- ha patit durant l'últim any i, en opinió del seu president, Albert Carbonell, «s'ha traspassat una línia molt perillosa» que obre la porta al fet que empreses amb ànim de lucre gestionin els serveis assistencials adreçats a persones amb discapacitat.
Aquesta acusació encapçala la memòria d'activitats corresponent al 2018 que l'entitat acaba de publicar i que, per quart any consecutiu, alerta de l'impacte causat per les restriccions pressupostàries de l'administració. Carbonell, que al maig va ser reescollit com a president de Mifas per quatre anys més, denuncia en l'escrit de presentació del document la paralització de «futurs projectes socials», a causa de les «incerteses polítiques» que han tornat a marcar l'últim any.
Alhora, afirma que durant l'últim exercici «s'ha continuat castigant el col·lectiu de persones amb discapacitat física amb retallades molt importants al treball protegit», en referència a la congelació de les aportacions de l'administració i a la gota que al desembre va fer vessar el got d'entitats sense ànim de lucre com la seva: la pujada del salari mínim interprofessional, que determina el sou de les plantilles dels centres especials de treball (CETs), sense que s'acompanyés del corresponent increment de les subvencions de l'administració que ajuden a sufragar els sous. Sobre l'aplicació de mesures com aquesta, Mifas demana «que no es tingui una mirada paternalista» i es dialogui amb les organitzacions del sector.
La situació ha complicat les dificultats que el mateix Carbonell ja subratllava quan feia el balanç de 2017; llavors, ja advertia de la situació de risc en què es trobava el treball protegit. Al tancament d'aquell any, l'associació incidia en el canvi de criteris de la Generalitat en la concessió d'ajudes econòmiques als CETs, que afectava els treballadors amb un grau de discapacitat física o sensorial inferior al 65%. L'assumpte, que es troba als jutjats i dificulta l'economia d'entitats socials que contracten persones amb discapacitat, no s'ha resolt; sinó que s'ha agreujat amb l'increment del salari mínim de 735 a 900 ? mensuals sense que el Govern de l'Estat hagi augmentat la subvenció fixada per llei.
La inserció laboral, com a pas imprescindible per a l'autonomia econòmica, és una de les prioritats de Mifas, que el 2018 va formalitzar 514 contractes i va trobar feina a 370 usuaris dels serveis de formació -amb 158 alumnes-, assessorament i acompanyament. L'any passat, el seu Servei d'Integració laboral va tenir uns seixanta inscrits més que el 2017. Tot i que llavors la xifra d'insercions laborals va ser una mica superior (392), el 2018 es van signar vuit contractes més; l'augment destaca més si es recorda el 2016, quan l'entitat va inserir 268 persones i va formalitzar 423 contractes.
Estrena d'un gimnàs adaptat
En un altre ordre de temes, el 2018 Mifas va estrenar una unitat de salut i esport, un gimnàs adaptat per a ciutadans amb discapacitat física en el qual es van realitzar 561 sessions.
Mifas compleix 40 anys el 2019 i, per això, destaca la feina dels fundadors el 1979. Ara, l’associació, «creada i gestionada per persones amb discapacitat», té 5.044 socis, 264 afiliats l’últim any.
