03 de juny de 2019
03.06.2019
Diari de Girona

La sequera redueix els ocells del Pirineu i les papallones de l'Empordà

L'estudi s'ha basat en les dades recollides de 25 anys de seguiment de papallones i de 17 anys de seguiment d'ocells d'arreu de Catalunya, gràcies a un equip de voluntaris sobre el terreny · Les conclusions del projecte contribueixen a «l'alarma climàtica», que ja està donant senyals

02.06.2019 | 23:35
SOCC del cap de Creus. Exemplar de Merla roquera, ocell d'alta muntanya gironina. Papallona Melanargia occitanica, present a l'estudi.

L'augment de les temperatures i la manca de precipitacions són factors provocats pel canvi climàtic que ja estan generant diverses conseqüències pejoratives en els ecosistemes. Analitzant les dades recollides per equips de voluntaris especialitzats dels programes de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC), durant 17 anys, i del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS) durant 25 anys, s'ha pogut comprovar que els ocells d'alta muntanya que viuen en zones humides, com ara els que es troben als Pirineus gironins, i les papallones de zones més seques, com el Montgrí o el cap de Creus, són els que pateixen més la sequera per factors ecològics i fisiològics, respectivament. Encara que sembli paradoxal, hi ha diverses observacions que ho justifiquen.

Fins ara, es creia que el factor més rellevant que afectava els ecosistemes fruit del canvi climàtic es devia a l'augment de les temperatures que s'està fent palès a gairebé tot el planeta. Un article recentment publicat a la revista científica Scientific Reports i liderat per investigadors de l'Institut Català d'Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, entre altres centres, demostra que la principal culpable del declivi de les poblacions d'animals, prenent com a indicadors els ocells i les papallones, és la sequera. «Això és particularment rellevant en sistemes mediterranis, els quals estan fortament limitats per la quantitat i estacionalitat de les pluges», comenta el coautor de l'estudi, sobretot en la part de papallones, i investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Constantí Stefanescu. En aquest projecte, realitzat entre el 2002 i el 2016, s'ha avaluat el paper que juguen les preferències de temperatura i precipitació (necessitats climàtiques essencials de les espècies) en les tendències de les poblacions d'ocells i papallones a Catalunya.

La metodologia que s'ha seguit es basa en les dades recollides per part de dos programes que, gràcies al seguiment que fan grups de voluntaris especialitzats en determinats indrets, han permès fer una radiografia de la situació. L'altre coautor del projecte, sobretot en la vessant dels ocells, i director científic de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), Sergi Herrando, explica que en el cas dels ocells el seguiment de les espècies es fa dues vegades a l'any per veure primerament les espècies que són residents, mentre que en la segona inspecció es busca informació dels ocells que venen de l'Àfrica a la primavera. En el cas de les papallones, els voluntaris anoten les observacions una vegada a la setmana durant 30 setmanes seguides l'any, un seguici que «es fa tan sovint perquè les papallones viuen molt poc», indica Herrando. El tema central de l'estudi és analitzar quines són les causes dels alts i baixos de les poblacions d'ocells i papallones. En aquest sentit, Herrando subratlla que la principal preocupació radica en la forta davallada de les segones. L'investigador de l'ICO i també del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) indica que el que «hem analitzat és si hi havia alguna relació entre el fet que una espècie augmenti o disminueixi la població i unes necessitats climàtiques determinades», sobretot centrades en la disponibilitat d'aigua, entre altres paràmetres ambientals.

L'estudi permet entreveure que el que més explica les fluctuacions de les poblacions d'ocells i papallones són les seves necessitats d'aigua, i el que és curiós és que la resposta d'ocells i papallones és diferent. En el cas dels ocells, els que més pateixen són els que es troben en zones plujoses d'alta muntanya, com ara la Cerdanya i el Ripollès, mentre que les papallones més perjudicades són les de zones més seques, com alguns punts de l'Alt Empordà. Malgrat que sembli una observació contradictòria, no ho és.

Efectes de la sequera

Herrando explica que a diferència de les papallones, que són animals dèbils, els ocells tenen més capacitat per suportar les variacions d'aigua, ja que poden desplaçar-se distàncies considerables a la recerca d'aliments, a més de regular la temperatura millor que una eruga gràcies al plomatge. Segons Herrando, el problema que tenen principalment els ocells d'alta muntanya amb la sequera es deu a factors ecològics. A l'alta muntanya, els períodes de cria són molt curts (de juny a setembre) i si en aquesta època hi ha sequera i no hi ha aliment, «els ocells no tindran temps d'adaptar-se al canvi» i, per tant, criaran menys, explica l'investigador de l'ICO. Pel que fa a les papallones, Herrando ressalta que «les erugues són molt sensibles a assecar-se», sobretot si no plou. Es tracta d'un procés fisiològic que també acaba afectant negativament la població.

Amb els resultats a la mà, Herrando subratlla que «anem cap a la pèrdua de biodiversitat». El mateix remarca que s'ha de continuar fent recerca per saber què passa amb els altres animals, a banda de millorar la cobertura d'aquests projectes. «El que pretenen les conclusions de l'estudi és contribuir a posar l'alarma climàtica», que és real, apunta l'investigador.

Incredibiliter lascivius catelli aegre divinus miscere oratori, iam Adfabilis fiducias fermentet

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook