L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dimarts un dels suposats xofers del grup criminal que va perpetrar fins a 25 robatoris silenciosos a les comarques gironines entre el juny del 2012 i el mateix mes del 2013. La mateixa Audiència ja va jutjar i condemnar fa tres anys sis integrants de la banda amb penes d'entre 3 anys i mig i 7 anys de presó com a responsables de l'onada de robatoris a urbanitzacions de la Costa Brava, sobretot al Baix Empordà. Aleshores, però, no van poder jutjar aquest acusat. El fiscal sosté que formava part del grup criminal per al qual feia de conductor i que va traslladar els autors materials dels assalts per cometre quatre cops que van tenir lloc el febrer del 2013. El fiscal sol·licita per al xofer una pena de 7 anys i mig de presó. L'acusat ho nega i demana l'absolució.
El fiscal sosté que hi ha proves suficients per concloure que, en la sentència dictada el juny del 2016 per l'Audiència de Girona contra els sis integrants del grup de lladres silenciosos, en els robatoris on apareix que feia de xofer "un individu que no ha pogut ser jutjat" era, en realitat, aquest acusat.
En concret, l'acusació pública subratlla que els tres autors materials de l'onada de robatoris, organitzats i jerarquitzats, es van valer de quatre xofers que, en diferents períodes, eren els encarregats de traslladar-los a les urbanitzacions on perpetraven els assalts. A tres d'ells, l'Audiència ja els va jutjar i condemnar fa tres anys i ara la fiscalia sosté que aquest acusat va ser el conductor dels lladres durant el mes de febrer del 2013 .
El fiscal Víctor Pillado atribueix a l'acusat la participació en quatre dels robatoris. Aquests, comesos a urbanitzacions de Llagostera (Gironès) i Calonge (Baix Empordà). L'acusació pública subratlla que els agents d'investigació que feien vigilància i seguiment dels sospitosos el van veure i identificar quan anava a buscar els líders del grup a casa seva. Els Mossos d'Esquadra també tenien càmeres de videovigilància que van captar la imatge del sospitós.
A més, també argumenta que han pogut identificar trucades entre el líder del grup criminal i l'acusat de matinada i els dies que es van cometre aquests robatoris. El processat, però, nega els fets. Ha assegurat que l'home a qui van veure els agents no era ell perquè treballava "recollint ferralla o pinyes" durant el dia.
L'advocat de la defensa ha subratllat que el vehicle que els Mossos van veure anant a recollir i tornant els lladres no era propietat de l'acusat i que, de fet, el feien servir múltiples persones. Explica així que la policia científica trobés empremtes del processat en alguns objectes que hi havia a l'interior del vehicle però, apunta, no al volant ni en cap ubicació que pogués indicar que era el conductor del cotxe.
El processat ha negat, també, conèixer els tres capitostos de la banda i diu que "mai" li van pagar cap feina amb objectes sostrets a les cases on el grup criminal va entrar a robar.
El fiscal acusa el processat d'un delicte de robatori amb força, un delicte de violació de domicili en concurs medial amb un delicte continuat de furt i un delicte de pertinença a grup criminal pels quals demana una condemna de 7 anys i 6 mesos de presó. En concepte de responsabilitat civil vol que indemnitzi les víctima amb gairebé 6.500 euros, el valor dels objectes sostrets en aquests quatre assalts.
La defensa demana l'absolució. Com a alternativa, i en cas de condemna, considera que es tractaria d'un delicte continuat de robatori amb força i un altre de grup criminal amb la concurrència de l'atenuant de dilacions indegudes. El lletrat sosté que el cas ha trigat tant a arribar a judici per circumstàncies "no imputables" a l'acusat perquè l'havien expulsat del país. Per això, si no l'absolen, demana una pena d'1 any i 3 mesos de presó. El judici ha quedat vist per a sentència.
Condemna per 25 robatoris silenciosos
El juny del 2016, l'Audiència de Girona va concloure que, al voltant del mes de juny del 2012, el condemnat Fatjon Lugja àlies Mario de Rocco, va liderar un entramat criminal dedicat a cometre robatoris a habitatges situats prop d'on vivia, a Llagostera. Per perpetrar els delictes, es va aliar amb Alfred Hasa i Eduart Prenga. Segons la sentència, eren ells tres els que s'encarregaven d'accedir a l'interior dels habitatges, de nit i aprofitant que els inquilins dormien.
La secció tercera de l'Audiència de Girona va determinar que el grup criminal va cometre fins a 25 robatoris a les localitats de Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro, Vidreres, Caldes de Malavella, Girona, Llagostera i Calonge. L'onada de robatoris silenciosos es va estendre des del 30 de juny del 2012 fins al 5 de juny del 2013.
Una de les característiques del grup criminal era que utilitzaven un trepant per fer un petit forat a la porta o la finestra dels habitatges. Llavors, hi feien passar un filferro que manipulaven fins que aconseguien manipular la maneta per obrir, un sistema que segons els investigadors és habitual entre delinqüents d'origen albanokosovar.
L'Audiència de Girona va condemnar el líder de la banda, Fatjon Lugja, a 7 anys de presó per un delicte continuat de robatori amb força en casa habitada i un delicte de pertinença a grup criminal. Pels mateixos delictes, va imposar a Alfred Hasa 5 anys i 9 mesos de presó i a Eduart Prenga una pena de 3 anys, 9 mesos i 1 dia.
El tribunal també va condemnar tres dels conductors. A Roman Mhoyan li va imposar una pena de 5 anys i 9 mesos de presó pels mateixos delictes i la condemna per a Iulian Andrei Laba va ser de 3 anys 9 mesos i 1 dia. Finalment, a Gheorghe Mihasca el van condemnar a 3 anys i 6 mesos de presó per un delicte de robatori amb força en casa habitada, violació de domicili en concurs medial amb un delicte de furt i pertinença a grup criminal.
