L'1 de juny de 1969, el Catalán Talgo va fer el seu primer viatge des de Barcelona fins a Ginebra tot travessant els Pirineus sense que els passatgers haguessin de fer transbord a Portbou. Una efemèride que Renfe va voler recordar ahir amb un viatge commemoratiu amb un Talgo restaurat, que va sortir de Barcelona transportant el ministre de Foment, José Luis Ábalos, extreballadors del tren i membres d'associacions d'amics del ferrocarril. Després de fer parada a Girona i Figueres, el comboi va arribar fins a Portbou, on antics treballadors, avui ja jubilats, van oferir visites a l'estació ferroviària, que va arribar a ser un important nucli de connexions internacionals i que ara es troba gairebé en desús. El Catalán Talgo va deixar de prestar servei el desembre de 2010, i es va recuperar per ser restaurat el 2014.

«Aquest Talgo marca la història del ferrocarril al nostre país», explica la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya, Pilar Garcia. I és que, per primera vegada, els viatgers podien arribar des de Barcelona a Europa de manera directa, sense haver de canviar de tren en arribar a la frontera. «Això va suposar un canvi importantíssim en la història de la mobilitat, ja que va obrir les portes dels Pirineus», assenyala Garcia. I sobretot en un context com el de l'Espanya dels anys 60, en què no hi havia tantes persones que sortissin més enllà de les seves fronteres, ja que llavors hi havia menys cotxes i més petits i el llarg trajecte que suposava anar fins a la frontera i allà haver d'esperar per fer transbord tirava enrere molta gent. En canvi, el Catalán Talgo permetia fer el canvi de l'ample ibèric a l'ample europeu perquè el tren pogués entrar en territori francès sense necessitat de fer transbord.

El servei va tenir el seu origen en el tren que des de 1964 unia Cerbere amb Ginebra. A partir de 1969, el Catalán Talgo va començar a recórrer els 863 quilòmetres que separaven Barcelona i Ginebra en 9 hores i 50 minuts, un temps rècord per a l'època. Els viatgers sortien a les 9:45h de Barcelona i arribaven a les 19:35h a Ginebra. «Aconseguia els 140 quilòmetres per hora i era un temps de viatge molt competitiu», assenyala Garcia. De fet, vista la bona experiència amb el funcionament del comboi, el 1974 es va posar en servei el tren nocturn entre Barcelona i París.

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va inidicar ahir que el Catalán Talgo va suposar tota «una fita del transport ferroviari» i «un símbol de moderintat, comoditat, velocitat i innovació». Tot i això, recorda Garcia, la majoria de passatgers no arribaven fins a Ginebra, sinó que molts d'ells baixaven en parades intermèdies a França, com Narbona, Tolosa o Perpinyà. Entre 1982 i 1994 va passar a ser Intercity i a tenir vagons de segona classe. El 1994, va escurçar el seu recorregut fins a Montpeller, perquè la xarxa francesa ja oferia moltes opcions d'enllaç amb altres ciutats. Finalment, aquest Talgo va deixar de prestar definitivament el seu servei el 7 de desembre de 2010, coincidint amb l'entrada en funcionament del tren d'alta velocitat que des de llavors creua els Pirineus pel túnel del Pertús.

L'acte d'ahir també va servir per fer un petit homenatge a l'estació de Portbou, en decadència des de l'obertura del túnel del Pertús, i els seus antics treballadors. «El ferrocarril va marcar la vida a la població, i hem volgut que per un dia torni a prendre aquell aire que tenia llavors», va indicar Garcia. Per això, els extreballadors van oferir uns petits recorreguts guiats per l'estació, tot mostrant les andanes, els intercanviadors i els espais on es feia el canvi d'ample de rodes perquè els combois s'adaptessin a l'ample de vies internacional o a l'ibèric, segons calgués. De fet, segons va explicar un d'aquests empleats, Josep Maria Moradell, hi havia fins a dotze o tretze operaris treballant per al Talgo a l'estació de Portbou. Va ser durant aquell recorregut per l'estació que els antics treballadors van poder compartir experiències i records, alguns dels quals relacionats amb les fortes ràfegues de vent que caracteritzen Portbou i les conseqüències que tenien en la seva vida diària. I una cosa va quedar clara: l'intercanviador continua en perfecte estat, de manera que encara es podria fer servir. Després de la visita, la jornada va cloure amb un còctel de germanor a la zona de les aduanes.