La Universitat de Girona (UdG) està treballant en la investigació per a la producció simultània de verdures i peix de manera sostenible. Es tracta de la tecnologia aquaponia que combina el conreu de verdures sense sòl (sistema hidropònic) amb la cria de peix en captivitat (aqüicultura).
L'acrònim del projecte, WAFRA, és una paraula àrab que significa abundància. "Esperem que aquesta iniciativa euro-mediterrània impulsi la hidroponia i faci possible que en futur proper es produeixin en abundància peix i verdures de manera sostenible", assenyalen des de la UdG.
El sistema redueix la demanda de sòl, d'aigua i de recursos a través d'una relació de simbiosi gairebé perfecta: els residus biològics dels peixos es converteixen en nutrients valuosos per a les plantes, mentre que l'aigua de l'aqüicultura es pot aprofitar pel conreu de les verdures.
Els sistemes aquapònics ja són una realitat a escala industrial però hi ha dos factors, segons es remarca des de la universitat, que encara limiten la seva expansió comercial. D'una banda, la complexitat de regular el contingut de nutrients en l'aigua. I, de l'altra, les males olors alliberades pels peixos.
El projecte de recerca euro-mediterrani WAFRA - Wireless Aquaponic Farming in Remote Areas: A smart adaptive socio-economic solution abordarà aquestes dues problemàtiques i buscarà solucions.
El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) participa en aquesta recerca i, concretament, desenvoluparà un sistema intel·ligent per ajustar el contingut de nutrients a l'aigua. L'equip de la UdG, coordinat per l'investigador Sebastià Puig, també liderarà el pla de difusió i d'explotació.
El projecte WAFRA, liderat per la Universitat Ains Shams del Caire (Egipte), està finançat pel programa ERANETMED i tindrà una durada de dos anys.
Zones allunyades de la ciutat
L'objectiu principal és desenvolupar un sistema aquapònic inalàmbric per a zones allunyades de les ciutats i amb accés limitat als serveis bàsics (electricitat, xarxa de sanejament, internet, etcètera).
En primer lloc, es treballarà en una plataforma de sensors remota alimentada per plaques solars fotovoltaiques per a fer un seguiment dels nutrients (nitrats i compostos de fòsfor), les propietats organolèptiques, l'olor del peix i altres paràmetres operacionals dels sistemes aquapònics.
En segon lloc, s'aplicaran tecnologies electroquímiques microbianes per a ajustar la concentració de nutrients a l'efluent del tanc d'aqüicultura que és utilitzat en el cultiu hidropònic. La plataforma resultant inclourà un mòdul amb anàlisi dels costos i els beneficis i permetrà a empreses d'aqüicultura, propietaris d'explotacions hidropòniques/aquapòniques o proveïdors tecnològics operar els seus sistemes aquapònics d'una manera més intel·ligent, eficient i sostenible.
Cinc institucions de recerca europees i nord-africanes col·laboraran per a assolir aquests objectius.
Els socis dominen un ampli rang d'experteses des de la informàtica, la microbiologia i l'enginyeria de processos fins la fisiologia vegetal. A més de la Universitat de Girona i la Universitat Ains Shams, també hi participen el Centre Helmholtz per a la Recerca Ambiental de Leipzig (Alemanya), la Universitat de Salern (Itàlia) i la Universitat de Tunis - El Manar (Tunísia).
