07 de juny de 2019
07.06.2019
Diari de Girona

El comiat digne del soldat desconegut

Després de 80 anys i d'un procés d'exhumació que no ha aconseguit identificar-lo, les despulles del soldat de la Guerra Civil caigut a Cassà de la Selva han estat sepultades · En un acte d'homenatge i reparació, s'ha fet una crida als familiars de víctimes enterrades a fosses a formar part del banc d'ADN

07.06.2019 | 00:11
El comiat digne del soldat desconegut

Era un oficial republicà, concretament un tinent. Els arqueòlegs ho van esbrinar per les restes d'una gorra que portava on apareixia una estrella de 5 puntes i unes franges grogues. Dues famílies sospitaven que el tinent del bàndol republicà caigut a Cassà de la Selva durant la retirada de les tropes el 1939 era parent seu, l'una procedent de Txèquia i l'altra de Croàcia: no hi va haver sort. Però després de 78 anys enterrat al marge d'un camí de bosc i dos més de la seva exhumació amb treballs d'encreuament d'ADN sense èxit, el conegut com a «soldat desconegut» finalment ha estat sepultat.

Amb la posada en marxa del Pla de Fosses l'any 2017 es va poder exhumar la tomba del camí del Porrer Vell de Cassà, on des del 1939 se sospitava que hi havia enterrat un soldat mort durant la Guerra Civil, que va morir d'un tret al cap rebut d'esquena. Ahir va tenir lloc l'enterrament del soldat, en un acte presidit per la Consellera de Justícia, Ester Capella, i pel batlle del municipi, Martí Vallès.

L'acte va iniciar-se al voral on va morir i ser enterrat, on les àvies exigien silenci als nets quan hi passaven per una qüestió de «respecte». Ara, la tomba segueix coberta de pedres i homenatjada amb flors que els veïns del municipi li han ofert durant tots aquests anys de persistent memòria.«Podria tractar-se d'un brigadista internacional que va decidir continuar lluitant per la causa republicana en comptes d'abandonar el país», va explicar Vallès. «Avui ens reunim per donar-li la sepultura que aquest soldat mereix en un acte suprem de justícia», va subratllar.

La consellera, al seu torn, va reivindicar la importància d'aquesta exhumació i va assegurar que s'havia fet un pas més per tancar cercles de la història: «Mai és tard per dignificar allò que algú no va voler que fos recordat ni reconegut. Obrim fosses per tancar ferides», va apuntar. En aquest sentit, Capella va fer una crida a tothom que sospiti que té familiars enterrats en una fossa per donar mostres del seu ADN. «El temps se'ns acaba, anem tard», va avisar. I és que fins ara s'han localitzat 517 fosses al territori català de les quals se n'han obert 47, permetent l'exhumació de 300 persones. El programa d'identificació genètica, que complementa el Pla de Fosses ha permès identificar 5 persones. Va descartar, però, que la identitat del caigut a Cassà fos la del brigadista txec Pavel Antos o del croat Josip Mufic. Les respectives famílies es van dirigir el 2014 a l'Ajuntament per tal de fer-se les mostres d'ADN i trobar els seus respectius desapareguts.

Veïns, arqueòlegs i figures com la directora general de la Memòria Democràtica, Gemma Domènech, i el director de Serveis Territorials de Justícia, Jordi Martinoy, van acompanyar la comitiva, que va dirigir-se al cementiri, lloc on es van enterrar les despulles.

El silenci va protagonitzar el moment més solemne: la col·locació de les despulles al nínxol i de la làpida, que s'haurà de seguir dient soldat desconegut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook