L'organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, Dipsalut en les instal·lacions públiques durant el 2018, que la gerent de l'organisme, Sílvia Oliveras, va atribuir ahir a «l'augment de les temperatures i el «canvi climàtic».
Dipsalut va informar, en la presentació de la memòria de l'any passat, que ha destinat el 40% del pressupost a programes i subvencions centrats en reduir les desigualtats socials. El principal projecte d'aquesta branca és el de la teleassistència a la gent gran, que compta amb 8.778 usuaris. De tota manera, l'objectiu és poder incorporar més persones els propers anys. El 2018, l'ens també ha estrenat un programa per a menors estrangers no acompanyats.
Pel que fa a polítiques de salut ambiental, l'organisme ofereix als municipis analitzar l'aigua de les aixetes i comprovar si hi ha legionel·la en els equipaments públics, com ara pavellons poliesportius, camps de futbol o llars d'infants. En aquest cas, Dipsalut analitza els dipòsits d'aigua dos cops l'any per comprovar si hi ha aquest bacteri o no. Habitualment, 10 de cada 100 instal·lacions que utilitzen aigua calenta donaven positiu, però el 2018 han detectat «un repunt» d'equipaments amb el bacteri. Un 16% de les instal·lacions d'alt risc analitzades han donat positiu, que són les que utilitzen aigua calenta. Quan surt aquest resultat, Dipsalut neteja tots els dipòsits i espais afectats perquè no es converteixi en un brot i cada tres mesos es fa una analítica per controlar que el bacteri no torni a aparèixer.
Contra les desigualtats socials
L'acció social s'ha convertit en una de les potes més importants de l'organisme de salut pública de la Diputació, una vessant més social que ja es va introduir el 2016 amb un pressupost de 3.268.000 euros; que el 2018 va augmentar a 4.685.000 euros, un 40% de totes les partides de l'organisme.
El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, va destacar que després de l'inici de la crisi van comprovar que «per millorar la salut de les persones és imprescindible garantir el seu benestar» i una de les vies per aconseguir-ho és reduint les desigualtat socials. La gerent, Sílvia Oliveras, va destacar que «incorporar l'acció social ha estat complicat, però a la vegada molt enriquidor».
Un dels programes estrella de l'àmbit social és la teleassistència domiciliària. El 2018 tenia 8.778 usuaris, prop d'un 7% de les persones majors de 65 anys a les comarques gironines. Oliveras va assegurar que l'objectiu per als propers anys és ampliar la taxa de cobertura per «superar el 10%».
Per altra banda, en els últims quatre anys s'ha desenvolupat el servei d'Atenció psicològica d'urgència. Es tracta d'un equip d'onze psicòlegs que ajuden a víctimes i familiars d'accidents de trànsit, atemptats o també casos d'assetjament sexual a sobreviure el trauma que han patit. Arreu de la demarcació hi ha 20 «persones qualificades» encarregades de trucar a aquest equip per activar-los en un cas d'emergència.
Oliveras va remarcar que en els últims anys ha augmentat el nombre d'atencions a víctimes d'assetjament sexual, gràcies a la millora de la coordinació entre equips. Si al 2015 van atendre a 2 víctimes, l'any passat ja n'eren18.
Diferents tipus d'assetjament
Un dels tècnics de l'organisme va detallar que normalment atenen a tres tipus de víctimes: aquelles que han patit assetjament per part dels membres de la pròpia família, les que l'han patit per part d'un conegut en locals d'oci nocturn o espais lúdics i també noies turistes que han resultat víctimes d'assetjament durant la seva estada a les comarques gironines. En aquest últim cas, la unitat s'ocupa d'atendre a la víctima i també rep la seva família quan arriba a la demarcació. Des de Dipsalut van explicar que han atès víctimes d'Alemanya o Itàlia.
