El número de desnonaments a comarques gironines ha baixat un 10% durant el primer trimestre del 2019. Entre gener i finals de març, se n'han executat 510 davant dels 570 que es van dur a terme durant el mateix període del 2018. Tot i aquesta davallada, però, allò que és innegable és que la crisi econòmica encara continua deixant gent al carrer. Perquè de mitjana, això suposa que cada dia s'executen fins a cinc llançaments arreu de la demarcació (la majoria dels quals, contra llogaters que no poden pagar les quotes). En paral·lel, les dades també recullen com, d'un any per l'altre, s'han doblat les demandes que s'interposen als jutjats per ocupacions il·legals d'habitatges (bé siguin pisos socials bé siguin immobles de propietat privada). Durant el primer trimestre del 2019, se n'han registrat 50 (davant les 26 del mateix període del 2018).
L'any passat, els jutjats gironins van executar fins a 2.120 desnonaments arreu de la demarcació. D'un any per l'altre, la xifra havia crescut un 3,8% i ja en feia quatre que anava a l'alça. Però aquest primer trimestre del 2019, s'ha registrat un canvi de tendència.
Entre gener i març, la xifra de desnonaments ha baixat més d'un 10%. I dels 570 que es van practicar durant el primer trimestre del 2018, ara s'ha passat a 510. Així ho recullen les dades sobre els efectes de la crisi als jutjats que periòdicament publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Sigui com sigui, però, al darrere de les xifres sempre hi ha persones. I allò que és innegable és que la crisi econòmica encara continua deixant molts gironins sense sostre. Perquè de mitjana, al llarg d'aquest primer trimestre, els jutjats han executat cada dia més de cinc desnonaments.
Un 30%, execucions hipotecàries
Dels 510 que s'han fet efectius, sis de cada deu llançaments (el 60,19%) són contra particulars o famílies que estaven de lloguer i que no han pogut afrontar les quotes mensuals. Però dins del global, també hi ha un 30% de casos (153) que corresponen a execucions hipotecàries; és a dir, que a més de perdre l'habitatge, aquests gironins veuen com se'ls queda un deute gairebé de per vida amb els bancs. Per últim, els 50 llançaments restants obeeixen a altres casuístiques.
A tot Catalunya, durant aquest primer trimestre del 2019 s'han executat 3.557 desnonaments. Si es posen les dades en relació, això significa que d'aquests, un 14,3% s'han dut a terme a les comarques gironines. De fet, és el segon territori amb més casos de desnonaments després de Barcelona (2.368), perquè a Lleida entre gener i març se n'han fet 412; i a Tarragona, 267.
Es doblen les demandes per ocupacions
Les dades del CGPJ també reflexen una altra realitat: les demandes per ocupacions il·legals d'habitatges s'han doblat d'un any per l'altre. Si durant el primer trimestre del 2018 se'n van interposar 26, aquest any la xifra ha crescut fins a les 50.
Qui ha interposat les denúncies són propietaris de pisos privats o bé ajuntaments que tenen habitatge social. I que veuen com algú ha entrat a viure en aquests immobles sense pagar. En aquest cas, les dades del CGPJ no recullen les demandes interposades pels bancs.
Allau de clàusules sòl
L'estadística del CGPJ també reflexa com les clàusules sòl continuen col·lapsant els jutjats. Durant el primer trimestre del 2019, els jutjats han resolt 585 reclamacions per aquest motiu, però els n'han entrades 535 més. Això implica que se segueixi sense poder absorbir tot el volum de demandes que presenten els propietaris contra els bancs perquè els retornin allò que els han cobrat de més en les hipoteques. De fet, a finals de març, els jutjats gironins encara arrossegaven 1.156 demandes per clàusules sòl que estaven pendents de sentència.
Més demandes per acomiadaments
En paral·lel al descens de desnonaments, també millora la situació als jutjats mercantils. Durant el primer trimestre del 2019, ha baixat el número de concursos de creditors (passant dels 31 del 2018 als 22 d'aquest any).
Allò que empitjora, però, són les demandes per acomiadaments de treballadors. En concret, entre gener i març d'aquest any se n'han registrades 375, gairebé un 20% més que el mateix període del 2018 (quan van ser-ne 314). Aquí, a més d'aquelles que fan referència a extincions de contractes, també s'hi inclouen les demandes per modificació de condicions de treball.
