El president del Col·legi de Metges de Girona, el doctor Josep Vilaplana, es mostra satisfet per l'increment de les places per formar especialistes a les comarques gironines però assenyala que «s'ha de mantenir en els pròxims anys per garantir el relleu generacional» de la professió. I és que, segons un estudi demogràfic del col·lectiu mèdic gironí encarregat pel Col·legi l'any 2016, un de cada quatre facultatius es jubilarà durant la dècada vinent.

El Departament de Salut va anunciar aquesta setmana que s'incrementaran més d'un 16% les places de formació sanitària especialitzada per a l'any vinent a Girona. En total, s'oferiran 92 places en set centres gironins per formar nous professionals de medicina, infermeria, farmàcia, psicologia i altres professions vinculades a l'àmbit sanitari, com biòlegs o químics.

Vilaplana destaca l'«esforç» de la Generalitat per tenir més places i subratlla que aquest augment «és un pas important» per revertir el dèficit d'algunes especialitats que ja pateixen alguns centres. Ara, però, «cal consolidar uns quants anys més» l'aposta per formar més Metges Interns Residents (MIR) a la província.

«Si aquest augment es manté quatre o cinc anys, Girona acabarà tenint un bon nivell de places MIRs, equivalent a altres territoris de l'Estat que són similars en població, perquè ja fa anys que denunciem que aquí es formen menys metges dels que pertocarien», apunta el doctor Vilaplana.

L'oferta de formació sanitària especialitzada aprovada per la conselleria per a l'any que ve arriba a màxims històrics amb 1.432 places de 54 especialitats diferents que van des de metges, infermeres, farmacèutics i psicòlegs, passant per altres professionals com biòlegs, físics i químics. De mitjana, és un 9,6% més que el 2018 (125 places més), manté la tendència ascendent dels últims cinc anys i suposa una inversió afegida a partir de l'any que ve de 6 milions d'euros en el pròxim lustre.

Vuit de cada deu places que es convoquen a Catalunya són de MIR. L'any vinent seran 1.134 places de quaranta especialitats diferents, 83 places més que el 2018.

Per especialitats mèdiques, la que més creix en nombre de places és medicina familiar i comunitària amb 35 places més; pediatria amb deu places més i també destaca el creixement de les places de cirurgia general i de l'aparell digestiu amb cinc més; les de l'al·lergologia amb quatre i també amb quatre més les de medicina preventiva i salut pública.

Per regions, Barcelona encapçala el rànquing amb el 75% de les places formatives ofertes.

Fer atractiva la primària

Vilaplana assenyala que formar més professionals de medicina familiar i comunitària pot ajudar a paliar la manca de personal, però que per omplir les places «cal fer més atractiva l'especialitat al territori». «S'ha de fer un pas endavant perquè la gent tingui ganes de treballar a l'atenció primària i això no només depèn de Salut, sinó també de la universitat i de la societat en general; hi ha d'haver un reconeixement social i millores de les condicions de treball, per reduir la sobredosi de feina d'aquests professionals», diu.

En aquest sentit, el president dels metges gironins valora els passos que s'estan fent a l'atenció primària en els darrers mesos, alguns dels quals són fruit de l'acord que va permetre desconvocar la vaga de facultatius als CAPs de l'Institut Català de la Salut (ICS) el novembre passat.

«Són mesures que no s'apliquen d'un dia per l'altre, però em consta que s'estan dissenyant estratègies que donaran fruits en qüestió de temps», apunta, i posa com a exemple l'augment de feina remunerat a uns 600 professionals a tot Catalunya o la modificació de la normativa per poder contractar metges de fora d'Europa que s'han format aquí. «Era un contrasentit, perquè són professionals totalment integrats al sistema, que han fet quatre anys de residència a Catalunya, i per normatives internes podien ser contractats per alguns centres però no pels que gestiona l'ICS», explica.