La tasca policial no es basa només en detenir o investigar malfactors. També hi ha funcions de prevenció, mediació, ajuda a la ciutadania, entre d'altres. A Girona, fa pocs dies, una dona que va cada dia a treballar a Banyoles va ser protagonista d'una història d'interès humà, de perseverança i de servei per part dels Mossos d'Esquadra.

Tot es remunta a quan una patrulla del Grup de Proximitat de la comissaria de Girona, formada pel caporal Pep i l'agent Txema, es va trobar amb una bossa de paper que contenia un paquet. Aquesta troballa la van fer el 15 de maig pels volts de les set del matí. La patrulla llavors començava el dispositiu Toga, un servei que per ordre del Tribunal Superior de Justícia obliga des del febrer els Mossos a vigilar les seus judicials, en el seu cas la dels jutjats de Girona, situada a l'avinguda Ramon Folch.

La bossa de cartró era a sobre d'un banc de davant dels jutjats, a tocar d'una parada de busos. I a dins, quan la van obrir, s'hi van trobar un paquet embolicat amb paper de regal. D'entrada van intentar trobar la persona que podia haver-se oblidat aquella bossa per la zona, però no van tenir sort. I també van esperar una estona però ningú va tornar a buscar-la.

Els policies, però, no van rendir-se i van comprovar, com explica el caporal dels Mossos, que la bossa era d'un comerç de la ciutat i van anar a preguntar si sabien de qui podia ser. Però «el comerç no reconeixia el paper de regal» i llavors, en comptes de portar el paquet oblidat a l'Oficina d'Objectes perduts de l'Ajuntament de Girona, van començar a investigar. Van optar per «obrir el regal, vam veure que era un àlbum i vam començar a indagar a través de les fotos». Es tractava d'un àlbum de fotografies fet a mà, molt personalitzat, amb molts detalls, i es veia que algú s'hi havia bolcat per fer-lo especial amb sentiment.

Lligams amb Banyoles

Hi havia sobretot fotos d'una dona i van començar a repassar-les totes per intentar saber qui eren els protagonistes de les imatges. Una de les fotografies els va donar la primera pista, que els va situar «fins a Banyoles». L'Ajuntament de la ciutat es veia a les imatges i per això van començar a fer gestions amb el consistori.

Tot i que tenien clar que hi havia un clar vincle amb la capital del Pla de l'Estany, la patrulla del Grup de Proximitat de la comissaria de Girona va tenir una altra idea. Va consistir a tornar l'endemà a la parada de l'autobús del costat del banc i a la mateixa hora que havien trobat el paquet, ja que van pensar que potser la persona que se l'havia deixat tornaria a buscar-lo o que, si més no, potser feia cada dia la mateixa rutina.

El dos mossos van tornar-hi l'endemà i van veure una dona que s'acostava a la zona i que semblava que buscava alguna cosa. «La vam veure venir de cara i vam dir: sembla que hem trobat la persona encertada», diu el caporal.

Així és com van conèixer l'Angi, que, trista i sense esperances, buscava el seu àlbum. En Pep i el Txema s'hi van acostar i van veure que era una dona que apareixia en algunes fotos de l'àlbum oblidat, però no n'estaven 100 per cent segurs. Llavors, el caporal s'hi va acostar, com recorda, i li va dir: «Crec que tenim una cosa per a vostè». A la dona se li va il·luminar el rostre i els va dir «el teniu vosaltres?». L'Angi es va emocionar, com recorden, i ràpidament va abraçar els policies.

En el moment de la trobada amb l'Angi, els policies no portaven l'àlbum i l'endemà van quedar per retornar-l'hi. La dona els va agrair molt la troballa i els va dir «gràcies, gràcies mil gràcies, és un àlbum molt important per mi». I també va relatar-los que cada dia agafa l'autobús per anar de Girona fins a Banyoles, on treballa. Els va explicar que aquell dia es va oblidar l'àlbum que havia confeccionat i que tenia molt valor sentimental, i va dir que era «per a una amiga, hi he dedicat moltes hores. Ja el donava per perdut», va dir.

Després d'haver-lo recuperat, l'Angi va assegurar estar «molt agraïda a en Pep i en Txema i als Mossos d'Esquadra per haver-me fet tan feliç i poder entregar l'àlbum a la persona que tocava», ja que tot i no tenir un valor econòmic el que si té per a ella és un valor sentimental. Després del retorn de l'àlbum, els dos policies es van mostrar molt satisfets d'haver pogut fer aquest servei, que implica haver anat més enllà del seu dia a dia amb un tema sentimental però també de proximitat.