L'Ajuntament d'Olot, en una de les últimes Juntes de Govern, va acceptar un important dipòsit de testimonis històrics de la trajectòria històrica i militar de la família Trincheria. Les obres van ser cedides per la vídua de Joaquim de Trincheria (1941-2018). Van ser ingressades al Museu de la Garrotxa, on van rebre número de registre.

Es tracta d'un dipòsit a cinc anys prorrogables. La previsió és que siguin exposades a Can Trincheria. Es tracta d'una casa pairal del segle XVIII que és propietat de l'Ajuntament des del 1980.

Les peces donades són elements provinents de la trajectòria militar de membres de la família en el segle XIX i documents referents al llinatge dels Trincheria. Entre els papers hi ha el llibre que concedeix el títol de noble del Principat a Josep de Trincheria. Es tracta d'un títol atorgat per Carles II (1661-1700). Segons ha explicat el conservador del Museu, Xavier Roure, és un llibre de 15 pàgines escrit amb ploma que explica els motius del títol. A la portadella hi ha un dibuix del rei Carles II fet a mà.

Josep de Trincheria era un pagès del Rosselló que es va fer guerriller per lluitar contra el domini francès de la Catalunya Nord. En aquell temps els béns de primera necessitat estaven gravats per un impost denominat gabella. Entre els productes gravats hi havia la sal, que era imprescindible. La monarquia francesa va apujar molt l'impost de la sal, de manera que els pagesos es van revoltar. Josep de Trincheria va liderar una rebelió que al final va ser sufocada per les tropes reials. Va seguir una forta repressió: execucions, empresonaments, condemnes a galeres, multes... Josep de Trincheria es va poder escapar de la repressió francesa i es va establir a Olot.

La branca dels Trincheria establerta a Olot es va dedicar a l'exèrcit i a les propietats rurals. Van esdevenir uns grans propietaris rurals amb finques a la Garrotxa i la Selva. També hi ha el llibre sobre la història del llinatge de Trincheria, que també va ser elaborat durant el regnat de Carles II i és d'un format similar.

A més de llibres de llinatge, hi ha un bastó amb empunyadura d'os amb la representació d'una dona nua que subjecta un vel que li baixa per l'esquena i la tapa de cintura cap avall. Entre l'empunyadura i el bastó hi ha un anell metàl·lic amb unes sanefes marcades. La punta del bastó també és d'os. També hi ha una vara d'alcalde amb punta i una empunyadura metàl·lica amb les inicials PTB gravades a la part superior.

La resta de testimonis són elements militars del segle XIX. Hi ha medalles de la Guerra del Francès i de les guerres carlines. Les medalles fan referència a fets bèl·lics de les campanyes de l'exèrcit espanyol pel nord de Catalunya i les guerres de Cuba i el Marroc. Hi ha referències a la batalla de Peracamps (24 i 28 d'abril de 1840), setge i assalt de Solsona (23 de juliol de 1836), Castellar de n'Hug (1874), Pont de la Guardiola (1874).

Hi ha faixes i sabres. Xavier Roura ha explicat que el més interessant és que les medalles es poden veure penjades en els vestits dels personatges dels quadres que decoren la Casa Museu Trincheria.

Els testimonis de la història de la Casa Trincheria cedits a l'Ajuntament eren propietat de Joaquim de Trincheria (1941-2018). Ell guardava els testimonis que no van quedar a la casa pairal quan va ser comprada per l'Ajuntament. Convertida en museu, la casa és un atractiu turístic i també acull la celebració d'esdeveniments culturals.