Els àmbits naturalistes del Ripollès han muntat una associació que té la intenció de crear una teranyina de voluntaris repartida pels municipis per tal d'efectuar accions de lluita i control contra l'expansió de l'eruga del boix
L'associació denominada Salvem el Boix i nascuda a Gombrèn ha fet una crida a veïns, amants de la natura, excursionistes, boletaires, ciclistes, corredors de muntanya, caçadors..., per col·laborar en la compra de trampes i per fer-ne el seguiment.
L'entitat ha planificat una estratègia per protegir amb trampes àrees amb alta densitat de boixos i amb valor paisatgístic i natural. Es tracta de zones amb boixos molt antics que, si viuen, podran arribar a ser monumentals. Les zones estan a l'oest del Ripollès: Rasos de Tubau, serra de Montgrony i la vall de Ribes.
La intenció és col·locar i fer el seguiment d'una sèrie de trampes repartides per les zones en risc que contenen una feromona que atrau el mascle de la papallona del boix. El mascle cau dins de la trampa i avisa els naturalistes de la seva presència.
En una primera part, Salvem el Boix distribuirà les trampes de captura en zones on els habitants de la poblacions properes les controlaran. De fet, ara mateix, els veïns creen xarxes socials per seguir les erugues i avaluar les dimensions dels danys. La intenció és saber on avancen les erugues i amb quin grau d'intensitat ho fan. Preveuen establir bones xarxes de seguiment i mostreig del cicle biològic en les zones a salvaguardar. Els tècnics de Salvem el Boix ensenyaran tot el necessari per avaluar cada estadi de la plaga als membres de les xarxes locals.
En una segona part, l'entitat estudiarà com controlar els focus detectats. La idea és dur a terme una lluita per zones. El nombre de trampes és clau per poder dur a terme una lluita efectiva contra l'eruga del boix. Per això Salvem el Boix ha obert una campanya de micromecenatge per tal d'aconseguir recursos. La idea és que la gent es comprometi a apadrinar trampes.
De tota manera la lluita es presenta difícil perquè, a l'estiu i la tardor, la papallona fa servir els boixos per pondre els ous, dels quals en surten larves que quan creixen viuen de les fulles del boix. El problema és que quan arriben a grosses les devoren. En uns tres anys els boixos queden sense fulles i es moren.
La Garrotxa
Abans de ser detectada al Ripollès, l'eruga del boix va infectar la Garrotxa, on va ser descoberta a Besalú, el 2014. Des de llavors, la seva expansió ha acabat amb unes 15.000 hectàrees de boix. Calculen que el 85% dels boixos silvestres han mort. La plaga ha arribat fins als 1.200 metres d'altura i s'expandeix per Osona i el Ripollès.
Tècnics forestals treballen un protocol de lluita contra la plaga a la Garrotxa que es podrà aplicar a altres territoris. Sembla que a la Garrotxa els efectes de la plaga han minvat i ara la lluita està a recuperar l'ecosistema dels terrenys afectats.
