L'organització Ecologistes en Acció assenyala un any més la pressió urbanística de la Costa Brava com un dels principals punts negres de la província gironina. Al seu informe anual Banderes Negres, els activistes han posat sobre la taula tots els greuges sobre contaminació i mala gestió ambiental de l'Estat, que en el cas gironí recauen en la «mala gestió ambiental» de la Costa Brava i també en els abocaments d'aigua provocats per la manca de desenvolupament de Programes de Sanejament d'aigües residuals.

Els ecologistes critiquen que mentre es construeixen urbanitzacions i xalets de «milions d'euros» els joves empordanesos han «d'emigrar per no aconseguir un habitatge accessible». En aquest sentit parlen d'un doble joc de la Generalitat i les administracions a l'hora de parlar «d'emergència climàtica» i de declarar la Costa Brava reserva de la biosfera sense que hi hagi una resposta per protegir la zona. Així, d'entre les banderes negres que denuncien -algunes de les quals ja havien denunciat a l'informe de l'any passat, com les més de 1.700 vivendes projectades a les dunes de la platja de Pals 1.700 vivendes projectades a les dunes de la platja de Pals o la construcció dels apartaments de luxe a la pineda d'en Gori (Palamós)- s'hi troba l'urbanització Ciutat Jardí de Llançà;Ciutat Jardí de Llançà el projecte d'habitatges asa Guarda de Cadaqués; les 52 vivendes projectades a sa Riera52 vivendes projectades a sa Rier de Begur; els 33 xalets de luxe d'Aigua Xelida a Palafrugell; les 72 noves parcel·les a primera línia de mar a Tossa de Mar i la prolongació de la C-32 entre Lloret de Mar i Blanes.

L'organització atribueix a la substitució del ferrocarril pel transport de carretera l'auge de les primeres «onades turístiques» que han provocat «l'empobriment de la gent de la zona i de la progressiva desaparició d'espais de gran valor natural». Segons asseguren, «la suposada riquesa que aporta el turisme» es tradueix en «precarietat laboral i dificultats d'accés a la vivenda».

D'altra banda, també recull una segona problemàtica, en aquest cas respecte als rius gironins. Segons apunta, la capacitat de càrrega del territori de la Costa Brava fa temps que s'ha superat, i els rius «tenen dificultats» per arribar als cabals ecològics que marquen les directives europees. Posen d'exemple Cadaqués, que en algunes ocasions se'ls ha hagut de fer arribar aigua potable en vaixell per culpa de la intrusió marina.

Abocaments d'aigua

L'entitat també es fa ressò dels plans pendents de sanejament d'aigües residuals a 24 municipis de menys de 2.000 habitants a l'Alt Empordà, tal com indica el Pla de Conques Internes de Catalunya. També insta a incorporar a l'ordenació urbanística i la classificació del sòl la «necessitat de complir amb els objectius ambientals que dicten les directives» per tal que la quantitat i qualitat de l'aigua dels sistemes aquàtics sigui «suficient» perquè es mantinguin en bon estat.