L'investigat pel doble crim al pantà de Susqueda no se sotmetrà al polígraf cerebral, conegut popularment com a test de la veritat. L'Audiència de Girona va avalar ahir la decisió del jutjat d'instrucció, que va denegar la prova sol·licitada per la Fiscalia. El tribunal de la secció quarta de l'Audiència de Girona subratlla que es tracta d'una prova que té un «rebuig generalitzat» en el sistema judicial.
La prova consisteix a presentar al sospitós un seguit d'imatges i àudios de forma aleatòria -algunes relacionades amb els fets- i comprovar en quines d'aquestes es registra una reacció neurològica. El tribunal exposa, a més, que el polígraf «no permet distingir» si es reacciona a estímuls «únicament relacionats amb la causa i la culpabilitat» o si es fa, també, a imatges que «pertanyen a vivències pròpies de la persona sotmesa a la prova».
El fiscal va sol·licitar al jutjat que l'únic investigat per la mort de la parella del Maresme al pantà de Susqueda l'agost del 2017 se sotmetés a un polígraf cerebral. La Fiscalia apuntava que es tracta d'una prova «innovadora» però que té «gran acceptació» als Estats Units. Així mateix argumentava que està recolzada per «nombrosos estudis científics que n'avalen la validesa».
Per contra, la defensa de Jordi Magentí considerava que es tracta d'una «extravagància processal» i que no servia per obrir noves línies d'investigació.
D'entrada, al març, el jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners va respondre denegant la petició de l'acusació pública. Una decisió que no era ferma i el fiscal va recórrer interposant recurs perquè l'Audiència de Girona tingués l'última paraula sobre si procedia o no acordar aquesta prova, que ha de comptar amb l'autorització de l'investigat.
Ara, l'Audiència de Girona ha desestimat el recurs del fiscal i ha avalat la decisió del jutjat instructor, al considerar que més enllà del problema «d'encaix» a l'ordenament jurídic, els resultats del test no es poden considerar prova al ser una prova «contrària als principis constitucionals, especialment al dret de l'investigat a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable».
«La inadmissió de la prova del polígraf o P300 respon a un doble criteri, el rebuig generalitzat de la prova a la jurisprudència del Tribunal Suprem en tant que s'enfronta a drets constitucionals i a que la fiabilitat d'aquesta prova està del tot qüestionada», conclou l'Audiència.
