Alumnes de Vilallonga de Ter asseguren que van patir la violència i els maltractaments físics del mateix mestre del documental de TV3 El Monstre de Banyoles, un treball on a banda de la violència física i psicològica als infants també relataven abusos sexuals.

Al Ripollès, el van tenir entre el 1960 i el 1965, just abans que es traslladés a Banyoles, on va impartir classes fins a jubilar-se. Arran de l'emissió del programa, alguns exalumnes han volgut explicar el que per a ells va ser una «violència extrema». Aquell mestre va ensenyar a l'escola nacional unitària de nens de Vilallonga des del 1960 fins al 1965, era l'únic que impartia classes a una setantena d'alumnes de diferents pobles del voltant. Després, se'n va anar a Banyoles, on va ensenyar durant tres dècades fins a jubilar-se.

A Vilallonga de Ter, va ensenyar-hi poc temps, però sis dècades després, encara hi ha alumnes que ho tenen gravat. Els exestudiants tenen ara entre 60 i 70 anys i alguns rememoren el «terror» i pànic que sentien. «Jo li'n dic el dimoni perquè tot eren pallisses i més pallisses», afirma un d'ells, en Josep Bonsoms. Entre els fets més greus que recorda hi ha un dia que li va fer sortir sang per les orelles dels cops que va rebre. «El motiu: haver-me menjat dues maduixes», explica. «Ens tenia terroritzats, era un home amb una personalitat molt forta i quan arribava al matí i vèiem que baixava com una fera, rebia el primer que passava per allà». Així ho recorda en Fernando Rigat, un veí del poble que el va tenir de mestre des dels 8 anys fins als 14, i a qui aquella etapa li va quedar gravada per les «pallisses» querebien alguns alumnes. El defineix com un home jove (recorden que devia tenir uns 28 anys).

Hi ha qui també el recorda amb «indiferència» malgrat els seus mètodes. És el cas de l'Esteve Marsé, que el va tenir durant cinc cursos. Detalla que un dia el mestre va cridar un grup d'estudiants i com, amb una corda amb nusos, els va començar a fuetejar davant de tota la classe amb molta agressivitat. En Marsé, però, va ser dels que va passar a l'acció. Admet que un dia li va llançar una cadira per sobre en veure que anava per ell i com, a continuació, el mestre el va colpejar donant-li cops de puny. A partir de llavors, ja no recorda seguir rebent.

En Joan, un nom fictici perquè es vol mantenir en l'anonimat, té ara té 71 anys. Assegura que té molt present el nom d'aquell professor. Quan se li pregunta què li feia, respon: «Em tenia estacat amb un filferro al pupitre tot el dia perquè era molt mogut». Un dia li va prémer dues gomes rodones endins del nas i el metge les va haver de treure amb unes pinces.

Detalla que a alguns els tirava per terra i els «pegava molt fort» i que al matí alguns ja no anaven a classe per por de trobar-se'l. Alguns estaven tan terroritzats que només entrar a l'escola ja tremolaven i ploraven, amb 12 anys, assegura Joan. I que, quan els cridava, automàticament es feien pipí del pànic que sentien, afegeix. En Joan va haver de plegar d'anar a escola.