«La ciència que canvia el llenguatge de la vida és un camp de recerca vibrant que ha arribat per quedar-se», assegura el científic olotí Marc Güell, que des de finals del 2017 lidera el Grup de Recerca en Biologia Sintètica Translacional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Especialista en edició genètica i biologia sintètica per generar noves teràpies, ha treballat tant als Estats Units com a Catalunya, on ara se centra en com aprofitar la manipulació dels gens per tractar malalties com la distròfia muscular o el càncer i en el disseny de components biològics que no existeixen a la natura per desenvolupar noves estratègies terapèutiques. Juntament amb set persones més, investiga en un laboratori centrat en la ciència aplicada, en contacte amb empreses i centres sanitaris.
Un dels projectes en què treballa l'equip és el desenvolupament de sensors i medicaments vius a partir dels bacteris que viuen a la pell. La recerca, finançada per la Marina dels Estats Units, consisteix a afegir funcionalitats als bacteris de la pell perquè contribueixin a desplaçar aquells que generen alteracions associades a malalties.
«És un projecte incipient, el que ens agradaria és tenir uns bacteris que no només administrin el principi terapèutic, sinó que ho facin quan toqui, i per això cal equipar-los amb sensors i biomolècules terapèutiques per controlar i modular les malalties de la pell; que tinguin una part sensora que escolti l'hoste i que, quan aparegui el problema, activi la funció terapèutica», detalla.
El projecte va rebre finançament de la marina nord-americana a principis de l'estiu passat i ara s'està negociant el finançament d'una segona fase, també amb una altra agència de defensa dels Estats Units. «A vegades a Europa els temes més trencadors costen de finançar i, en canvi, des de la defensa dels Estats Units s'impulsa molta recerca que acaba tenint aplicacions i que van més enllà de l'armament, que és el que se sol pensar», afirma.
Incidint en aquesta línia de recerca, Güell va ser un dels cofundadors l'any 2013 de l'empresa biotecnològica Sbiomedic, que treballa amb diverses companyies internacionals amb l'objectiu de modular el microbioma de la pell per tractar l'acne juvenil i, en l'àmbit cosmètic, produir antioxidants per evitar l'envelliment.
L'altra gran branca de la recerca del grup d'investigadors en Biologia Sintètica Translacional de la UPF és la teràpia gènica aplicada a patologies com la distròfia muscular o el càncer, en col·laboració amb els hospitals de la Vall d'Hebron i el Clínic de Barcelona.
«En el cas de la distròfia muscular, intentem desenvolupar una tecnologia segura i eficaç per reparar genomes espatllats injectant-los trossos d'ADN terapèutic», assenyala.
«Una de les versions que tenim té una base viral, com en la majoria de teràpies gèniques, i s'injecta el gen terapèutic directament al múscul a través d'un virus prèviament buidat», detalla. Afegeix, però, que «es tracta d'un àmbit molt nou i encara s'ha de veure què passa amb pacients molt avançats, saber si es pot revertir el dany causat per la malaltia, tot i que l'objectiu és que aquestes teràpies siguin curatives».
Pel que fa al càncer, els investigadors de la UPF també estan començant a aplicar-hi l'enginyeria genètica, però en aquest cas, no per reparar el genoma del pacient, sinó per programar genèticament les cèl·lules del seu sistema immunitari perquè destrueixin el tumor, el que es coneix com a immunoteràpia.
Molt camp per recórrer
Llicenciat en Química per la Universitat Ramon Llull, Güell és també enginyer tècnic de Telecomunicacions per la Universitat Oberta de Catalunya i doctor en Biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra.
Abans de Barcelona, va estar anys treballant a Boston. Fruit d'aquesta etapa és l'empresa eGenesis, també cofundada pel garrotxí, dedicada a l'enginyeria genètica en porcs per crear òrgans per a trasplantaments en humans.
«És un camp que està creixent moltíssim, cada vegada hi ha òrgans que fan més bona pinta i confio que en pocs anys veurem els primers assaigs clínics», diu.
I és que, apunta, les possibilitats que generen la manipulació genètica i la biologia sintètica no paren d'augmentar. «Al voltant del 2000, quan es va seqüenciar el genoma humà, molta gent va pensar que ho havíem de curar tot, que seria la solució. No va arribar de forma immediata, però seqüenciar el genoma és llegir, conèixer millor la vida per fer-hi canvis després amb l'edifició genetica, i això és el que ja està arribant ara», subratlla Güell.
