19 de juny de 2019
19.06.2019
Diari de Girona

Alerten del poc respecte d'alguns polítics pels manters i els menors migrants

La Generalitat va celebrar dilluns la reunió de l'Acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia · Es vol crear un observatori per seguir fent l'anàlisi a llarg termini i amb més recursos

18.06.2019 | 23:59
Un moment de la reunió que va tenir lloc dilluns a la sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a Barcelona.

El Palau de la Generalitat va acollir aquest dilluns la reunió de valoració de l'Acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia que el passat mes d'abril van aprovar els partits polítics presents en el Parlament, comptant amb el testimoni de diverses entitats i organismes que treballen a favor de l'acollida i la inclusió de les persones estrangeres. L'acord buscava un compromís per tal de tractar la immigració d'una manera més respectuosa en el marc de les campanyes electorals. Després de fer una anàlisi dels discursos polítics i del tractament dels mitjans de comunicació de les capitals de província i d'algunes de les ciutats més grans com Mataró, s'ha observat que els dos col·lectius que han rebut més comentaris ofensius han estat els venedors de top manta i els joves migrants sense referents adults, anomenats Menors Estrangers No Acompanyats (MENA). Un dels objectius centrals és tirar endavant un observatori independent que segueixi l'anàlisi a llarg termini i que compti amb més recursos perquè «faci una avaluació periòdica dels partits i les entitats que treballen per la inclusió social».

La Generalitat ha constatat a través d'un comunicat que l'acord signat a l'abril a les portes de tres convocatòries electorals va ser una iniciativa pionera a escala europea per assolir un gran consens en favor de la convivència. El president del Govern, Quim Torra, va destacar que l'acord signat «és únic a tot Europa» i s'inscriu en «la tradició catalana d'encarar la qüestió migratòria des del consens». El president també va subratllar que actualment s'està elaborant el que serà el futur Pacte Nacional per la Interculturalitat, que el Govern presentarà a finals d'aquest mateix any. El conseller del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va destacar que «com a país volem i necessitem un debat responsable sobre migració. Hem de parlar amb objectivitat del fet migratori per tal d'enfocar el debat i per fer possible la construcció de solucions».

Conclusions principals

L'anàlisi volia comprovar quin és el grau de respecte que s'aplica en els missatges dels partits polítics i el tractament dels mitjans de comunicació cap al fet migratori. Després de comparar la realitat amb els 9 punts de l'acord, el dilluns es van enumerar diverses conclusions al respecte. El director de la Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social/Fundació SER.GI, Lluís Puigdemont, entitat que va representar el territori gironí en la reunió, explica que una de les observacions és que «tant els partits com els mitjans haurien de ser més curosos en els arguments i, tal com marca l'acord, s'hauria de tenir una base prèvia per poder fer comentaris sobre aquest tema, tot oferint dades, context i informació contrastada».

Un altre dels temes que es van comentar va ser que «mai són notícia els aspectes positius respecte a les persones estrangeres, mentre que sí que és notícia un fet negatiu». En aquest sentit, «seria bo que les qüestions positives que no sobresurten i que ajudarien a fer un canvi d'imatge de la immigració també apareguessin», ressalta Puigdemont. Pel que fa a la nacionalitat, el mateix destaca que en la trobada es va proposar la necessitat de reduir el temps requerit per demanar la nacionalitat per part de persones estrangeres, que a vegades ascendeix fins als 10 anys, si es vol que hi hagi més implicació i un reconeixement dels ciutadans de ple dret.

Un altre dels punts debatuts va consistir en «el racisme institucional que hi ha des de la Llei d'Estrangeria», que, segons Puigdemont, només regula la documentació i no la integració. En aquest cas, es demana que «hi hagi una mirada més en clau d'acollida i més viabilitat per arribar a fomentar la cohesió social. Una viabilitat que podria provenir del reconeixement de les persones en el municipi a través del padró». El director de SER.GI celebra «que hi hagi hagut un acord tan unànime i molt de respecte durant aquestes dues campanyes -encara que no total-, almenys a Catalunya. Respecte a l'acord, s'ha vist la bona voluntat per part dels partits però hem d'anar més enllà i fer valdre tot el que aporten les persones estrangeres».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook