El panorama postelectoral ha deixat pactes de tots colors a les comarques gironines. Malgrat que Quim Torra i ERC consideressin que no es podia materialitzar el «pacte de la vergonya» -entre JxCat, PSC i Independents- a Santa Coloma de Farners la veritat és que la sociovergència continua existint a diversos municipis de la demarcació. I els republicans també han fet un parell de pactes «sonats» amb el PSC, a Figueres i a Platja d'Aro. De fet, a les comarques gironines hi ha vuit pactes JxCat-ERC, sis de JxCat amb el PSC i dos d'Esquerra amb el PSC. També hi ha dos casos d'allò més especials: a Maçanet de la Selva i a Torrent governaran tripartits integrats per JxCat, ERC i PSC. I és que cada municipi és un món amb unes dinàmiques pròpies.

La unitat dels partits independentistes no ha estat absoluta ni monolítica, al contrari. En vuit casos, sí que s'han tancat acords entre els dos socis de govern a la Generalitat: a Aiguaviva, Sant Jordi Desvalls, Roses, Palafrugell, Pals, Sils, Tossa de Mar i la ja mencionada Santa Coloma de Farners, hi ha governs de JxCat amb ERC, en alguns casos amb la participació de partits independents.

En canvi, en molts altres casos, JxCat i ERC no tan sols han refusat unir-se, sinó que han anat a fer-se la traveta. Un exemple és el cas de Cassà de la Selva, on JxCat s'ha aliat amb el PSC per aconseguir l'alcaldia, enviant així ERC a l'oposició malgrat que havia estat la llista més votada (per només tres vots, això sí). No és, però, l'única sociovergència de la demarcació, ja que l'aliança entre Junts i PSC s'ha produït també a Quart -tot i que en aquest cas l'alcaldia és per a un grup independent-, la Jonquera, Llançà -impedint així que governi ERC, que va resultar la vencedora de les eleccions-, Lloret de Mar -on ERC s'ha mostrat visiblement dolguda per quedar fora de l'equip de govern- i Caldes de Malavella. D'altra banda, a Begur, un acord de Junts amb dos partits independents ha tret l'alcaldia a ERC, que fins ara l'ostentava i que el 26-M va ser la llista més votada.

Els republicans, de la seva banda, han teixit dues aliances amb els socialistes. Malgrat que les directrius del partit anaven en el sentit d'evitar qualsevol pacte d'aquesta naturalesa, s'han fet dues excepcions de calat: a Figueres, on un pacte a quatre bandes entre ERC, PSC, Canviem Figueres i Guanyem Figueres ha enviat JxCat a l'oposició malgrat haver guanyat les eleccions; i a Platja d'Aro, on l'històric Joan Giraut s'ha quedat sense alcaldia en virtut d'un acord entre PSC, ERC i els comuns.

Els republicans, a més, també han pactat quatre alcaldies amb la CUP que en alguns casos han servit per barrar el pas a JxCat. És el cas, per exemple, de Bescanó, on el pacte ERC-CUP ha acabat amb 36 anys d'alcaldies convergents al municipi, o de Llagostera, on l'acord ha deixat fora del govern JxCat malgrat ser la llista més votada. A Calonge, un acord d'investidura entre ERC, la CUP, Avancem i Republicans de Calonge ha desbancat Jordi Soler (JxCat) de l'alcaldia.

Finalment, i per complicat que pugui semblar, JxCat, ERC i PSC han arribat a un acord per governar plegats a Torrent i a Maçanet de la Selva. A la petita localitat baix-empordanesa serà un govern d'unitat, mentre que en el cas de Maçanet de la Selva també serà un govern ampli que envia a l'oposició Acord per Maçanet-Independents, Demòcrates Independents (la llista encapçalada per l'exalcalde de CiU Antoni Guinó) i TSP.