La natalitat a les comarques gironines continua caient en picat, mentre que la mortalitat segueix anant a l'alça. D'aquesta manera, si no es reverteix la tendència, la demarcació cada vegada es troba cada vegada més a prop d'un creixement vegetatiu negatiu, és a dir, un escenari en què es produeixin més defuncions que naixements. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2018 hi va haver a les comarques de Girona un total de 6.731 naixements i 6.568 defuncions. És a dir, només 163 naixements més que no pas defuncions.

L'any passat, el nombre de naixements va mantenir la tendència a la baixa iniciada l'any 2008, quan va començar la crisi econòmica. Al llarg de la última dècada, els naixements han caigut pràcticament un 28% a les comarques gironines, ja que s'ha passat dels 9.334 que es van registrar el 2008 als 6.731 que van tenir lloc l'any passat. En canvi, amb el nombre de defuncions passa exactament el contrari: en els darrers anys han anat a l'alça, de manera que el 2018 n'hi va haver 6.568, un 14% més que ara fa deu anys. D'aquesta manera, tal com es pot observar en el gràfic, el nombre de naixements i de defuncions es troben cada vegada més a prop.

L'evolució demogràfica de les comarques gironines, tanmateix, no és una excepció, sinó que s'emmarca en la tendència global del conjunt de l'Estat, on la situació encara és més extrema, ja que el nombre de naixements s'ha reduït un 40,7% en els últims deu anys i el creixement vegetatiu és negatiu; una tendència iniciada l'any 2015 però que en els últims anys no ha fet més que accentuar-se.

Segons assenyala l'INE, a nivell estatal -a l'espera que al llarg de les properes setmanes es fan públiques les dades per províncies-, el descens de la natalitat es deu, en part, a la disminució del nombre de fills per dona, però per altra banda també s'atribueix al fet que hi ha menys dones en edat de ser mares (entre els 25 i els 40 anys, franja en la qual es concentren el 85% dels naixements). Aquesta circumstància es dona perquè el grup de dones que actualment es troben en edat de tenir fills està format per generacions menys nombroses nascudes durant la crisi de natalitat dels anys 80 i principis dels 90.

Pel que fa a les dades de Catalunya, l'INE apunta que el nombre de naixements va caure un 7,3% durant l'any passat, és a dir, que va disminuir encara més que la mitjana estatal. En total, van haver-n'hi 61.950 en el conjunt de les quatre províncies catalanes.

En relació a l'edat mitjana de la maternitat, segons les dades estatals, aquesta es va situar en els 32,2 anys durant el 2018, una edat lleugerament superior als 32,1 de l'any anterior. En els últims anys, l'INE ha observat que la disminució del nombre de naixements ha vingut acompanyat d'un endarrerirment en l'edat de la maternitat. Un altre indicador de l'endarreriment de la decisió de tenir fills es reflecteix en el nombre de naixements de mares de 40 anys o més, que ha crescut un 63,1% durant els últims deu anys. En termes relatius, mentre que l'any 2008 el 4,2% dels naixements van ser de mares de més de 40 anys, durant el 2018 aquest percentatge es va elevar fins al 9,7%.

A Catalunya, l'indicador del nombre de fills per dona es va situar en 1,3, una quantitat lleugerament per sobre la mitjana espanyola, que va ser 1,25.

Creix l'esperança de vida

Pel que fa a l'esperança de vida, durant l'any 2018 va augmentar una dècima a tot l'Estat, fins a situar-se en 83,2 anys. En el cas dels homes, la seva esperança de vida és lleugerament inferior a la mitjana -de 80,5 anys-, mentre que en el cas de les dones se situa en els 85,9 anys.

Finalment, en relació al nombre defuncions, a Catalunya van augmentar un 0,3% respecte l'any anterior.