Les comarques gironines tenen més alcaldesses que mai. En 56 dels 221 municipis que hi ha a la demarcació, el passat 15 de juny va ser una dona qui es va posar al capdavant de l'Ajuntament. Es tracta de 21 alcaldesses més de les que hi va haver l'any 2015, de manera que en quatre anys el nombre de dones al capdavant d'ajuntaments gironins ha augmentat un 60%, passant de 35 a 56. En aquests moments, les dones ja governen una quarta part dels ajuntaments gironins, incloent les dues ciutats més importants: Girona i Figueres.

Aquest nou mapa municipal en què cada cop hi ha més presència femenina és conseqüència de la progressiva incorporació de la dona al món polític i d'iniciatives com la Llei d'Igualtat, que des de 2007 obliga a fer que les llistes electorals incloguin un mínim d'un 40% i un màxim del 60% de representants de cada gènere. En aquestes darreres eleccions municipals, un 27% de les llistes presentades estaven encapçalades per dones.

Per partits, hi ha 32 alcaldesses que són de JxCat, 14 d'ERC o les seves llistes afins, set de partits independents, dues de la CUP i una del PSC. En alguns municipis, com Begur o Santa Llogaia d'Àlguema, és la primera vegada que una dona serà la màxima representant municipal. «Hi ha molta gent il·lusionada, que diu que ja era hora que a Begur hi hagués una alcaldessa, i això m'agrada però penses que has d'estar a l'alçada, perquè fins ara sempre hi ha hagut homes», explica Maite Selva (JxCat), batllessa de Begur.

A Santa Llogaia d'Àlguema, Mireia Pimentel, de només 25 anys i també de JxCat, s'estrena com a primera alcaldessa. «La gent està contenta i em sento recolzada. Soc conscient que potser poden pensar que soc massa jove per adoptar aquesta responsabilitat, però si no estigués segura que soc capaç de respondre al que suposa ser l'alcaldessa de Santa Llogaia no m'hauria presentat a la llista», garanteix.

L'Alt Empordà, que és la comarca amb més municipis, és on hi ha també un major nombre d'alcaldesses: 21. Es tracta de Júlia Gil (Avinyonet de Puigventós), Pia Serinyana (Cadaqués), Agnès Lladó (Figueres), Pilar Bosch (Garrigàs), Isabel Teixidor (Garriguella), Sònia Martínez (La Jonquera), Mercè Bosch (Maçanet de Cabrenys), Anna Torrentà (Ordis), Isabel Cortada (Palau-saverdera), Bàrbara Van Hoestenberghe (Pontós), Dominica Montiel (Rabós), Montse Mindan (Roses), Olga Carbonell (Sant Climent), Montse Brugués (Sant Llorenç de la Muga), Mireia Pimentel (Santa Llogaia), Remei Costa (Ventalló), Dolors Pons (Viladamat), Consol Cantenys (Vilafant), Anna Palet (Vilanant), Maria Corbairan (Vila-sacra) i Núria Sala (Vilaür).

Al Gironès, les alcaldesses són set: Marta Madrenas (Girona), Montserrat Pou (Bordils), Roser Estanyol (Cervià), Sònia Gràcia (Fornells), Núria Martínez (Sant Jordi Desvalls), Maria Dolors Arnau (Sant Martí de Llémena) i Maria Àngels Vilà (Sant Martí Vell).

Al Baix Empordà, per la seva banda, n'hi ha nou: Maite Selva (Begur), Cecília Baronsell (Bellcaire), Núria Berga (Jafre), Vanessa Peiró (Mont-ras), Pilar Pagès (Regencós), Lourdes Fuentes (Santa Cristina), Glòria Marull (Serra de Daró), La Tallada (Dolors Guàrdia) i Maria Gràcia Serrats (Ultramort).

A la Selva, són deu les dones a l'alcaldia: Rosa Vila (Amer), Àstrid Desset (Anglès), Anna Mascort (Brunyola), Natàlia Figueras (Maçanet), Montse Roura (Riudellots), Susagna Riera (Santa Coloma), Eva Viñolas (Susqueda), Imma Colom (Tossa), Margarida Feliu (Viladrau) i Cristina Mundet (Vilobí).

Finalment, al Ripollès n'hi ha set: Dolors Costa (Campdevànol), Núria Pérez (Pardines), Imma Constans (Queralbs), Mònica Santjaume (Ribes), Dolors Cambras (Sant Pau de Seguries), Anna Vila (Setcases) i Mònica Bonsoms (Vilallonga) i a la Garrotxa, dues més: Mònica Boix (Montagut) i Maria Vidal (Sant Joan les Fonts).

En canvi, al Pla de l'Estany i a la Cerdanya no hi ha ni una alcaldessa. Encara queda camí per fer.