23 de juny de 2019
23.06.2019

«Treballem perquè els menors migrants tinguin oportunitats»

L'Associació Sociocultural El Castell va néixer fa quatre anys a l'Estartit amb l'objectiu de donar veu i fer sentir acollits els migrats al territori

22.06.2019 | 23:32
«Treballem perquè els menors migrants tinguin oportunitats»

La feina de la Saloua Ounsi, vicepresidenta de l'Associació Sociocultural El Castell de l'Estartit, implica tenir contacte amb menors processats per la justícia que han arribat de països de l'altra banda del Mediterrani. Es tracta de nens de totes les edats, que han arribat sols i que han acabat en centres de menors per casuístiques que Ounsi assegura que molts cops estan relacionades amb la vida al carrer: drogues, baralles i en definitiva una pèrdua de la seva identitat i del motiu que els va empènyer a marxar a milers de quilòmetres de casa seva.

I tot i que l'associació va néixer amb l'objectiu de ser una porta d'entrada a activitats locals d'àmbit cultural amb migrats d'origen marroquí, la problemàtica creixent amb aquests «nens apàtrides» i la seva constatació que no hi ha associacions que es dediquin a ajudar-los, van motivar que, fa cosa d'un any, l'entitat es replantegés la seva línia d'actuació. «Vaig veure que hi havia moltes històries i somnis que es perdien dins dels centres de menors i també al carrer, un cop en sortien», exposa Ounsi. «Conec un noi que va venir aquí perquè al Marroc era un molt bon futbolista i jugava a un Club de la Selecció marroquina, i aquí volia provar sort. Però aquí no ha jugat més perquè no té diners per pagar cap club».

Es tracta d'una associació jove, que compta amb 20 socis i que té només cinc anys de vida. I tot i tenir el seu «centre d'operacions» a l'Estartit, el seu àmbit d'actuació pretén abraçar tot el territori català. L'objectiu és clar: ajudar joves que es troben en centres de menors i «ensenyar-los a valorar les oportunitats que poden trobar aquí i que quan surtin no tornin al carrer». Així ho subratlla Rachid Chehoub, president de l'entitat, amb una visió que va molt més enllà de la voluntat d'ajudar, i que no cau en els pilars del paternalisme: «Volem que l'estança d'aquests nens aquí pugui ser profitosa: que puguin estudiar, aprendre l'idioma i un ofici», sosté en Rachid.

Uns objectius que per a aquests nois no és senzill assolir. «Molts nens que ara són al carrer ja hi eren quan vivien al Marroc. Marxen amb set anys, passen anys abans de poder arribar aquí i llavors ja han caigut en mans d'organitzacions que trafiquen amb persones», subratlla el president. Mentre són menors encara tenen «l'aixopluc» dels centres, però quan són majors d'edat es troben sols al carrer: «Si han tingut problemes de drogues i tenen expedients al tribunal, és pràcticament impossible que els donin permís de residència ni feina».

L'any passat van arribar 3.659 menors a Catalunya, el doble que el 2017 i amb edats cada vegada més baixes. De fet, per tal d'absorbir aquesta arribada s'han hagut de crear més d'un centenar de centres, i la DGAIA ha endegat programes d'acolliment i de mentoria per a aquests joves.

De quina manera es pot absorbir una tasca -i una responsabilitat- d'aquestes dimensions? El primer pas, explica Chehoub, va ser anar a parlar amb totes les administracions: el Departament d'Infància de la Generalitat, els Centres de Menors, i també el Consolat del Marroc. «Tenim clar que sols no podem arribar a tot arreu, però les administracions tampoc. Ens hem de coordinar i, el més important, tenir més recursos».

Trucant a les portes dels centres, han aconseguit organitzar sortides setmanals a diferents llocs de Catalunya. «Per venir a una sortida, han de guanyar-s'ho. És la manera d'aconseguir que tinguin un objectiu per complir durant la setmana», explica la Saloua. A l'Estartit han fet moltes activitats, d'entre les quals no ha faltat una sortida amb el vaixell Nautilus, al Club de Tir Olímpic i tornejos de futbol entre centres.

També han fet excursions a Girona i a Besalú, han organitzat tallers de primers auxilis, de salut i drogues; classes d'àrab per a marroquins i no marroquins. És la manera que coneguin el territori i els nois d'altres centres, es relacionin i tinguin ganes de perseguir els seus objectius laborals. «Veiem que molts cops els costa obrir-se amb els monitors dels centres i els fa vergonya dir-los que tenen inclinacions esportives o artístiques.

Amb nosaltres s'obren una mica més perquè compartim la mateixa llengua i la mateixa cultura, i intentem trobar la manera que s'adaptin i trobin una feina que els agradi», diu en Rachid. Fins ara, l'associació només ha treballat amb centres de menors de nois. «Hem intentat organitzar activitats amb el Centre de la Misericòrdia, a Girona, però de moment estem esperant la resposta del director del centre», apunta el president.

Per ara, totes les activitats que l'associació ha fet han estat gràcies a la voluntat dels seus membres, i «traient els diners de les nostres butxaques», diu en Rachid. «Tenim molts projectes i moltes ganes de treballar, però necessitem ajuda», subratlla.

Un crit d'auxili, però, que no paralitza la seva activitat. La Saloua té una idea nova: portar els nois al cinema de Torroella de Montgrí. Molts no han vist mai una pel·lícula. En Rachid no ho sabia. «Primera notícia!», però no triga massa a valorar-ho. «Ho provarem, faré la petició i els hi portarem un cap de setmana», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit