El saldo migratori a les comarques gironines -és a dir, la diferència entre les persones que arriben d'altres països i aquelles que emigren- torna a estar a nivells de l'any 2008, abans de la crisi econòmica. Segons les dades fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística (INE, corresponents a l'últim semestre de 2018, durant aquells sis mesos es van establir 7.875 persones a les comarques gironines procedents d'altres països, mentre que només hi va haver 3.707 gironins que marxessin a l'estranger. D'aquesta manera, el saldo migratori va deixar un resultat positiu de 4.168 persones, el més alt de la última dècada.

L'evolució demogràfica de les comarques gironines es correspon, grosso modo, amb el que està succeint a la resta de l'Estat. A partir de l'any 2008, data en què l'INE va començar a elaborar aquesta estadística, el saldo migratori de la demarcació va iniciar una tendència a la baixa: és a dir, marxaven més persones que no pas les que arribaven. D'aquesta manera, si el primer semestre de 2008 el saldo migratori va ser positiu, és a dir, van arribar 5.086 persones més de les que van marxar, la xifra es va anar reduint de forma progressiva coincidint amb l'arrencada de la crisi econòmica, que va obligar molts gironins a marxar a l'estranger a la recerca de feina i, sobretot, a moltes persones migrades a tornar als seus països d'origen perquè aquí ja no tenien feina.

Entre el 2009 i el 2013, els pitjors anys de la crisi, el saldo migratori va ser negatiu, és a dir, van haver-hi més persones que van marxar de les comarques gironines a l'estranger que no pas van arribar. Aquest saldo migratori va tocar fons el segon semestre de 2013, quan va haver-hi 3.881 persones més que van marxar a l'estranger que no pas les que van arribar. A partir d'aquí, i coincidint amb els primers «brots verds» que indicaven que el pitjor de la crisi ja havia passat, la immigració va tornar a anar a l'alça mentre l'emigració es començava a reduir. D'aquesta manera, a partir del primer semestre de 2015 el balanç va tornar a ser positiu, amb més persones que arribaven que no pas que marxaven, i aquesta tendència s'ha mantingut a l'alça fins a finals de 2018, quan va haver-hi 4.168 persones més que van arribar que no pas que van marxar.

Pel que fa als països de procedència de les 7.875 persones que durant el darrer semestre de 2018 van arribar per establir-se a les comarques gironines, la gran majoria venien del Marroc (1.498), tot i que també tenen un pes rellevant els immigrants procedents d'Hondures (1025), Colòmbia (499), Rússia (410), França (342) o Romania (319), entre altres.

Creixement vegetatiu negatiu

D'aquesta manera, la immigració estrangera està compensant el descens del creixement vegetatiu -és a dir, la diferència entre les persones que neixen i moren- a la demarcació. Segons les dades de l'INE, durant l'any 2018 a les comarques de Girona hi va haver un total de 6.731 naixements -una xifra que des de fa temps va a la baixa- i 6.568 defuncions; és a dir, només 163 naixements més que no pas defuncions. Per tant, si la població de les comarques gironines continua creixent no és pels seus moviments naturals de població, sinó gràcies a l'arribada d'immigració procedent d'altres països.

Aquesta tendència demogràfica no és exclusiva de les comarques gironines, sinó que es correspon amb el que està succeint al conjunt de l'Estat. Segons l'INE, el saldo migratori amb l'exterior va ser positiu de 333.672 persones durant l'any 2018. En aquest cas, també és el valor més elevat des de l'any 2008.