Greenpeace alerta que molts de plans urbanístics que es volen desenvolupar a espais com la Costa Brava són «projectes obsolets», dissenyats anys abans que explotés la borbolla immobiliària, quan encara no hi havia consciència del valor dels ecosistemes naturals, i que per tant es tracta d'un model urbanístic «caduc». I posa com a exemple, precisament, la costa gironina, on calcula que es podrien construir unes 10.000 noves vivendes en onze dels seus 22 municipis. Segons recull l'informe "A tota costa", presentat per l'ONG, la província de Girona és, de les tres demarcacions catalanes que tenen costa, la que té més hàbitats naturals que queden fora dels espais de protecció de la naturalesa (12.261 hectàrees), seguida de Barcelona (9.991 hectàrees) i, en darrer lloc, Tarragona (8.237 hectàrees).

Segons l'estudi de l'entitat ecologista, Catalunya és la comunitat amb els hàbitats naturals de la costa més amenaçats pel totxo, però també la que compta amb un grau de protecció més alt.

Pressió humana a la costa

L'entitat alerta que Catalunya és la comunitat amb més pressió humana a la costa, ja que la superfície urbanitzada és més de tres vegades superior a la dels hàbitats naturals no protegits. L'informe de Greenpeace apunta, tanmateix, que la bona notícia és que Catalunya és també l'autonomia amb menor percentatge d'hàbitats naturals fora de les figures de protecció, amb un 10,7%. En el cas de l'Estat, el percentatge arriba al 22%.

L'entitat ecologista també fa referència al cas específic de Lloret de Mar. Segons recorden, el creixement del sector de la construcció, lligat al turisme de masses, no és sinònim de riquesa econòmica ni de progrés per al conjunt de la societat, ja que Lloret és el municipi de més de 5.000 habitants amb la renda familiar més baixa de Catalunya. Tot i això, indiquen, la localitat «insisteix en aquesta via de l'abús ecològic i la pobresa social».