Maxi Calero és d'origen extremeny, veí de Sant Vicenç dels Horts i bon amic d'Oriol Junqueras. Ve de la lluita sindical i s'ha sumat a la causa de l'independentisme no perquè l'emocionin especialment les banderes, sinó per aconseguir una societat més igualitària. Creu que la diversitat «és la realitat de Catalunya», ja que «si som molt purs, potser serem molt pocs». Per això, opina que, si es vol aconseguir la república catalana, caldrà seguir «eixamplant la base» i «picant pedra». Ahir, Calero va ser un dels protagonistes de l'acte que ERC va organitzar a Girona per presentar els llibres Ser d'esquerres és ser l'últim de la fila (i saber-ho), del diputat al Congrés Gabriel Rufián, i Fins que Siguem Lliures, de la mà dreta d'Ser d'esquerres és ser l'últim de la fila (i saber-ho)Gabriel Rufián Fins que Siguem Lliures,Oriol Junqueras. Un acte en el qual també van participar la diputada Montse Bassa i el regidor Quim Ayats, i que va servir perquè els dirigents republicans defensessin una vegada més que encara cal sumar més adeptes a la causa independentista si es vol arribar a implementar la república. «Els de l'estelada ja hi som tots, ara cal arribar a altra gent», va afirmar Sol, que va recordar que cada vegada hi ha més regidors republicans i independentistes a localitats de l'àrea metropolitana com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat o l'Hospitalet, però que encara hi ha molta feina a fer.
L'acte, sense dubte, va tenir un clar protagonista: Oriol Junqueras i la seva capacitat per teixir complicitats i crear ponts de diàleg que permetin sumar més persones a la causa independentista. Així, almenys, és com el van descriure tots els ponents, que van destacar la seva capacitat per haver aconseguir una victòria independentista a Sant Vicenç dels Horts quan això semblava del tot improbable, ja que es tracta d'un municipi amb una majoria de veïns castellanoparlants i on fins llavors havien predominat PP i PSOE. «El dia que ERC va obtenir-hi dos regidors volien fer un castell de focs, perquè els semblava un gran resultat», va recordar Sol. Finalment, n'obtindrien nou i Oriol Junqueras es faria amb l'alcaldia. En aquest sentit, Sol va subratllar la capacitat de Junqueras d'»arribar i connectar» amb tota la gent, mentre que Calero va assenyalar que el líder republicà utilitza la «tàctica de la pantera»: arraconar algú fins a «menjar-li l'olla» i convèncer-lo perquè s'impliqui en alguna cosa. Per exemple, va dir que això és el que havia fet amb Ernest Maragall per convèncer-lo que es presentés a l'alcaldia de Barcelona.
Per la seva banda, Rufián va destacar que el patiment, el dolor, és el que mou l'esquerra a l'hora de voler canviar les coses. «Si una cosa no et fa mal, ets incapaç de canviar-la», va assenyalar. I, d'aquesta manera, va afirmar que Junqueras té aquesta capacitat d'ajudar la gent a interpretar la realitat i «aconseguir que li faci mal».
Una tesi amb la qual va estar molt d'acord Montse Bassa, germana de Dolors BassaJo vaig entrar en política per la indignació i el dolor que sentia, i que és el que encara fa moure. I no pararé només quan surtin els presos polítics, o quan hi hagi la república, sinó que seguiré lluitant perquè no siguem dòcils i submisos», va afirmar, tot recordant que, si no, «ens robaran els nostres drets, com ja fan ara».
