L'última onada de calor comparable a la que s'està produint aquesta setmana va tenir lloc fa setze anys, l'estiu del 2003, i va acabar provocant una situació caòtica de focs a Llagostera, Maçanet de la Selva i Tordera, en una àrea limítrof amb el municipi selvatà.
La situació crítica també va derivar en afectacions a la xarxa viària, ja que es van haver de tallar l'autopista, la Nacional II, tres carreteres comarcals (la C-65 entre Cassà i Llagostera, la GI-674 fins a Caldes i la Gi-555 entre Sils i Massanes) a més de la via del tren. Tot plegat, pràcticament va deixar aïllada Girona de Barcelona durant unes quantes hores del dimecres 13 d'agost del 2003.
Una idea de l'impacte dels incendis, que van cremar 460 hectàrees de terreny, la dona que es van haver de desallotjar 2.600 veïns de quatre urbanitzacions de Maçanet -Mas Altaba, El Molí, Riuclar i Mont Barbat- i d'una altra de Tordera, a més de 700 persones de tres nuclis de Llagostera -la Mata, Montrei i la Canyera-; els pavellons esportius de Maçanet i de Caldes de Malavella van ser els llocs on es van reubicar els desallotjats, on hi van rebre atenció.
Aquella onada de calor va arribar quan Catalunya feia dos mesos que estava amb temperatures molt altes i a les comarques de Girona ja feia quaranta dies que els termòmetres superaven els 30 graus. El 12 d'agost del 2003, en una situació similar a la d'ahir, en diferents indrets de la ciutat de Girona -especialment a la vall de Sant Daniel i a l'observatori de Montjuïc- es van registrar 42 graus durant tres dies, un valor que en aquell moment es va remarcar que no s'havia assolit des del 1911.
En paral·lel als focs principals de Maçanet de la Selva, Tordera i Llagostera, encara se'n va declarar un altre a les proximitats de l'estació de tren de Maçanet-Massanes. A l'Alt Empordà, també se'n va declarar un altre a la sortida de Figueres, a prop de la carretera cap a Llançà.
